La flama es revifa amb la diada de Sant Jordi

La rosa, el llibre i la senyera són els tres elements essencials, per a mi, que em vénen al cap quan s'apropa el dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dia especial i encara no sé el perquè. Potser serà l'essència d'aquests tres elements màgics la que em fa sentir-me viva enmig de la multitud que es passeja pel Passeig. Tot i que m'aclapara haver d'esquivar la multitud - persones amunt, persones avall-, alhora m'agrada sentir-me envoltada d'aquelles persones que estimen les paraules i que, conseqüentment, s'apropen a la parada per cercar el llibre que les estava esperant. I la rosa? Roses de tots colors: vermelles, blaves, blanques, grogues, roses...Malgrat la diversitat, em quedo amb la vermella. M'agrada el vermell de la rosa, és un color que em transmet força, alegria, vivacitat, passió...És bonic comprar una rosa, presentar-te a casa amb ella i oferir-la a la mare, per exemple. No és l'objecte en si - en aquest cas es tractaria d'una "flor", un element natural- el que importa, sinó el gest d'oferir quelcom a algú que estimes, aprecies. És una manera d'indicar que tens aquella persona present en la teva vida. A més a més, el color vermell de la rosa reforça aquest afirmació.

Per últim, la senyera. Hi ha qui pensarà que tan sols és un tros de drap, però torno a repetir el mateix que abans: no és l'objecte en si, sinó el que representen les quatre barres vermelles (ja hi tornem a ser amb el vermell): la tradició, la cultura, la nació catalana, etc. M'és impossible no sentir res en veure-la ondejar. No vull que la gent es pensi que sóc una patriota radical, però tampoc vull que la gent s'aferri al prejudici que estimar la terra, la llengua i la cultura és un pecat, perquè si és així, ja em poden dir pecadora. Estimar no fa mal. Jo no en sé fer, de mal. Ara bé, que no me'n facin en obligar-me a estimar o acceptar quelcom per la força.

Després d'aquesta reflexió, a les dues de la matinada, me'n vaig a dormir. Però abans ,voldria escriure un poema d'en Miquel Martí i Pol. Tenint en compte que avui és Sant Jordi, m'agradaria que la paraula fos la protagonista del dia, per això us regalo aquest poema:

Goig de la paraula

Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot: la vida.

Miquel Martí i Pol

Si no fos per les paraules, no us podria desitjar una bona diada de Sant Jordi!