dilluns, 26 d’abril del 2010

EL SÍ GUANYA A LA CONSULTA POPULAR DE MANRESA AMB EL 95,49%

Notícia de Manresa Decideix

Prop de 12.000 manresans han participat a la consulta sobre la independència a la capital del Bages. Aquesta xifra representa el 21,96% del cens oficial i al 18,47% del cens ampliat que s’utilitza en aquesta convocatòria.

Manresa, 25/04/10, 22.30 h


El 'sí' ha guanyat amb rotunditat en la consulta popular sobre la independència que avui s'ha celebrat a Manresa. Dels 11.922 vots que s'han recollit, un total d'11.385 (el 95,49% han estat positius, mentre que el 'no' ha recollit 336 vots (2,81%). 196 persones han votat en blanc, mentre que només s'han recollit 5 vots nuls.


Els resultats finals són els següents:


-Votants: 11.922 persones
-Percentatge sobre el cens oficial: 21,96%
-Percentatge sobre el cens ampliat, que s'utilitza en aquesta convocatòria: 18,47%
-Sí: 11.385 vots (95,49%)
-No: 336 vots (2,81%)
-Vots en blanc: 196 vots (1,64%)
-Vots nuls: 5 vots (0,04%)


Un total de 11.922 manresans i manresanes han exercit el seu dret a vot en la consulta popular. En percentatge, aquesta xifra representa el 21,96% del cens oficial, i el 18,47% del cens ampliat que es fa servir en aquesta convocatòria, que inclou els joves a partir de 16 anys i persones nouvingudes que viuen a Manresa. Aquests prop de 12.000 són més votants dels que, per exemple, va aconseguir qualsevol candidatura municipal a les darreres eleccions municipals. S’ha sobrepassat doncs, de manera folgada, la barrera del 20% i dels 10.000 manresans que han decidit dipositar el seu vot.
Poc després de les 10 del vespre, el portaveu de ManresaDecideix, Josep Camprubí, ha donat a conèixer els resultats, en el marc d'una celebració final de la jornada, a la Plaça Major de Manresa, un acte en què també hi ha hagut l'actuació dels artistes Titot i David Rosell. Camprubí ha afirmat que “queda demostrat de manera patent que s’ha superat ja de manera definitiva la por que inspirava manifestar-se públicament per la independència. I posem de relleu, que el 'sí' ha obtingut molts més vots, per exemple, dels que va obtenir qualsevol candidat a les darreres eleccions municipals”.
Per a Camprubí, “més de 10.000 vots favorables a la independència a Manresa ens ha d’alegrar absolutament. En plena crisi econòmica, en plena època de pessimisme col·lectiu, en un moment de creixement galopant de l’abstencionisme i de descrèdit de la política, 10.000 vots per la independència a Manresa, públicament manifestats, ens fan veure que el país comença a trobar-se a ell mateix, que moltíssima gent comença a tenir clars uns objectius que van més enllà dels que s’han atrevit a marcar fins ara els dirigents polítics del país. Molta gent vol anar més enllà i avui ho ha votat sense complexos”.
El portaveu de ManresaDecideix ha remarcat la transcendència de fer públics els resultats de la jornada en un marc com la Plaça Major de Manresa, “perquè volem enllaçar amb la història de la nostra ciutat i continuar-la. Aquesta mateixa plaça, per exemple, va veure com cremava el paper segellat dels tributs que volia imposar Napoleó. Va veure com entraven a l’ajuntament els delegats de l’Assemblea de les Bases de Manresa el 1892. Va veure sortir al balcó el president Macià, en l’inici de la recuperació catalana del segle XX. I va veure sortir-hi també, desgraciadament, el dictador que va mantenir el país sotmès gairebé quaranta anys”.
Segons Camprubí, “a partir d’avui Manresa ha canviat perquè molts ciutadans s’han definit i han decidit. I no ho dubteu: tots els partits polítics, ens hagin donat suport o no, analitzaran els resultats i els hauran de tenir en compte. Allò que ha succeït avui a 15 poblacions del Bages i a 212 de tot Catalunya mostra el camí a seguir. Els partits han d’entomar ara els resultats i donar estructura política a aquest ampli moviment popular. La il·lusió col·lectiva per la independència s’ha despertat. I també l’exigència, compartida amplíssimament, que en el camí per aconseguir-la, els partits polítics que la defensen han d’actuar amb el màxim enteniment i la màxima unitat”.
Pel que fa a la comarca, no hi ha hagut cap incidència remarcable. Ha estat una jornada lúdica i amb un marcat to democràtic, segons ha remarcat Josep Peraire, portaveu de BagesDecideix.
Els percentatges finals de participació a les 15 pobles on s’ha fet el referèndum són els següents:


Aguilar de Segarra: 33,4%
Artés: 29,9%%
Avinyó: 40,45%
Balsareny: 20,32%
Castellnou de Bages: 25,5%
Fonollosa: 37,48%
Monistrol de Calders: 46%%
Monistrol de Montserrat: 23,5%
Navarcles: 25,36%
Sant Fruitós de Bages: 24,72%
Sant Joan de Vilatorrada: 13%%
Sant Martí de Torroella: 49,5%
Sant Vicenç de Castellet: 15,9%
Santpedor: 23,79%%
Súria: 19,55%



Quan tingui més temps, ja publicaré una entrada nova amb la valoració que vaig fer ahir després d'anar a votar.

Que vagi bé!!!

Salut i llibertat !!*!!

dijous, 22 d’abril del 2010

La flama es revifa amb la diada de Sant Jordi



La rosa, el llibre i la senyera són els tres elements essencials, per a mi, que em vénen al cap quan s'apropa el dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dia especial i encara no sé el perquè. Potser serà l'essència d'aquests tres elements màgics la que em fa sentir-me viva enmig de la multitud que es passeja pel Passeig. Tot i que m'aclapara haver d'esquivar la multitud - persones amunt, persones avall-, alhora m'agrada sentir-me envoltada d'aquelles persones que estimen les paraules i que, conseqüentment, s'apropen a la parada per cercar el llibre que les estava esperant. I la rosa? Roses de tots colors: vermelles, blaves, blanques, grogues, roses...Malgrat la diversitat, em quedo amb la vermella. M'agrada el vermell de la rosa, és un color que em transmet força, alegria, vivacitat, passió...És bonic comprar una rosa, presentar-te a casa amb ella i oferir-la a la mare, per exemple. No és l'objecte en si - en aquest cas es tractaria d'una "flor", un element natural- el que importa, sinó el gest d'oferir quelcom a algú que estimes, aprecies. És una manera d'indicar que tens aquella persona present en la teva vida. A més a més, el color vermell de la rosa reforça aquest afirmació.

Per últim, la senyera. Hi ha qui pensarà que tan sols és un tros de drap, però torno a repetir el mateix que abans: no és l'objecte en si, sinó el que representen les quatre barres vermelles (ja hi tornem a ser amb el vermell): la tradició, la cultura, la nació catalana, etc. M'és impossible no sentir res en veure-la ondejar. No vull que la gent es pensi que sóc una patriota radical, però tampoc vull que la gent s'aferri al prejudici que estimar la terra, la llengua i la cultura és un pecat, perquè si és així, ja em poden dir pecadora. Estimar no fa mal. Jo no en sé fer, de mal. Ara bé, que no me'n facin en obligar-me a estimar o acceptar quelcom per la força.

Després d'aquesta reflexió, a les dues de la matinada, me'n vaig a dormir. Però abans ,voldria escriure un poema d'en Miquel Martí i Pol. Tenint en compte que avui és Sant Jordi, m'agradaria que la paraula fos la protagonista del dia, per això us regalo aquest poema:


Goig de la paraula

Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fóra sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot: la vida.

Miquel Martí i Pol



Si no fos per les paraules, no us podria desitjar una bona diada de Sant Jordi!