tag:blogger.com,1999:blog-90893710339285030982024-03-12T15:58:14.915-07:00La flama d'un sentiment"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera".
Vicent Andrés EstellésLyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-48776992285149648362010-11-25T07:23:00.001-08:002010-11-25T08:45:46.043-08:00Fins que el teu "amor" ens separi...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_obyJe77OX9E/S3cDT-we6TI/AAAAAAAABn0/Jb6vmHZblZM/s400/VIOLENCIA_FAMILIAR_881524547.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 326px; height: 229px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_obyJe77OX9E/S3cDT-we6TI/AAAAAAAABn0/Jb6vmHZblZM/s400/VIOLENCIA_FAMILIAR_881524547.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">"Fa set anys que em portà a l'altar on em va prometre que m'estimava i que m'estimaria sempre. Jo, amb els ulls tancats, vaig entregar mon cor a l'atzar. No sabia què m'esperava; els meus ulls, brillants i cecs d'il·lusió, no em deixaren entreveure el final de l'altar ni el començament de l'infern...Ens vam jurar amor etern fins que la mort ens separés...". Aquest és l'inici de la meva història, una vida coberta d'or i de glòria que, després de tants anys, grana és el "vel" que m'ha acabat cobrint...<br /><br />Dia 19 de novembre del 2010. Avui és el meu aniversari. El meu marit m'ha sorprès, però també m'ha ofès. M'ha donat molts regals, però d'abraçades i de petons, no me'n ha fet cap. Ara bé, no els hi he reclamat perquè no volia que pensés que sóc una capriciosa. Els regals m'han omplert la casa, però el seu menyspreu m'ha buidat el cor.<br /><br />Dia 20 de novembre del 2010. Encara espero la seva abraçada. Al carrer fa fred i el seu menyspreu em congela els sentits. Necessito una mostra d'afecte, que em tingui entre els seus braços. Quan torna a casa, se'n va directe cap a l'habitació. Fuig de la meva presència o, directament, ignora les meves llàgrimes que busquen una resposta en la seva gèlida mirada. No sé què li he fet, estic molt angoixada. Fa dies que no em diu res. Li dic alguna cosa i em gira la cara. I si hi ha hagut un malentès? No sé què puc fer. Si parlo, les paraules se les emporta el vent. Si ploro, les llàgrimes cauen en l'abisme. I si no faig res, la tristesa em consumeix.<br /><br />Dia 21 de novembre del 2010. Avui ha tornat a obrir la boca, però ja no li sortien paraules dolces. Els racons de casa s'han omplert de crits i per l'aire volaven les coses. No entenc el seu comportament. Perquè estigui així, què he fet malament? Potser hauria de parlar amb ell...Però com? Què li puc dir i com puc fer-ho perquè no s'enfadi? O potser...hauria de callar com sempre.<br /><br />Dia 22 de novembre del 2010. Duc el seu "amor" marcat a la pell. Avui m'ha colpejat. Que dolorosa que és la lluita pel teu amor...! Després, m'ha començat a escridassar i a insultar-me. I amb un cop de puny ha trencat el vidre de la porta de la cuina. Jo plorava com una desesperada. Tenia por, però ell ni s'immutava. Deia que tot això m'ho mereixia perquè és així com havia escollit dur la meva vida.<br /><br />Dia 23 de novembre del 2010. Avui hem anat a sopar amb uns amics. El meu marit estava diferent. Tota l'estona m'acaronava i em deia que sempre em voldria tenir al seu costat. Després d'escoltar les paraules que feia temps que les meves orelles desitjaven sentir dins seu, he pensat que tot s'havia solucionat, que allò passat només havia estat una crisi. Malauradament, tot eren artificis per disfressar la veritat...Una veritat dolorosa, una situació difícil.<br /><br />Dia 24 de novembre del 2010. Avui estava molt furiós. El seu odi, a través de la mirada, m'ha travessat el cos. M'he amagat en un racó. Estava molt espantada...Tant debò, no m'hagués amagat en aquell racó! Ell s'ha acostat cap a mi i m'ha agafat pel coll. No podia respirar, em faltava l'oxigen. No em podia defensar perquè em pesaven les cames i la por m'havia deixat sense forces. En veure que ell m'estava escanyant, la meva filla cridava i plorava: "Papa, si us plau, deixa-la anar!". Però ell no l'escoltava, només mirava com els meus ulls anaven perdent la mirada per l'horitzó.<br /><br />25 de novembre del 2010. Avui tinc una cita al cementiri. És el dia del meu enterrament. La meva família ha vingut per dir-me, en veu tremolosa, l'últim adéu, però és que jo, abans de marxar, també he vingut per acomiadar-me d'ella per sempre. Tots aquests anys de martiri han hagut d'acabar tràgicament. Faig una mirada cap al cel i veig unes noies cobertes d'una aurèola lila...Malauradament, hi ha hagut més cites anteriorment.<br /><br /><br /><span style="color: rgb(204, 102, 204);">Aquesta història no és de ciència ficció. És la trama quotidiana que es desenvolupa, cada dia, en moltes llars d'aquest món. La sang cobreix les seves ànimes i la ignorància oculta la realitat. I així, històries infinites de dones sotmeses a la brutalitat.</span> <span style="color: rgb(204, 102, 204);">Depèn de nosaltres poder enderrocar la societat del patriarcat, basada en el masclisme. Tant les dones com els homes som éssers humans amb dret de gaudir de la vida i de viure-la lliurement, és a dir, com nosaltres volguem, no com vulguin els altres. Ningú ens la pot dirigir!</span><br /><br /><span style="color: rgb(204, 102, 204);">Avui, 25 de novembre, diguem PROU a la violència envers les dones!!!</span> <span style="font-weight: bold; color: rgb(204, 51, 204);"><br /><br /><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><br />Dona, rebela't! Fes-te sentir!</span></span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPdGjsg4E-I-qGEpDa6J7cMkn5rlJLACE5yTpkssvNZB76vPI7QgCnRIWONP2gTz-cApvPfegHrAcLBLYkw0RTC9lXzMwxi1-CT9zaGcq0q1-GCe2doiBKAt76OgH7Ie1H7DwNp8wZhpX7/s320/feminisme.gif"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 190px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPdGjsg4E-I-qGEpDa6J7cMkn5rlJLACE5yTpkssvNZB76vPI7QgCnRIWONP2gTz-cApvPfegHrAcLBLYkw0RTC9lXzMwxi1-CT9zaGcq0q1-GCe2doiBKAt76OgH7Ie1H7DwNp8wZhpX7/s320/feminisme.gif" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><div style="text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPdGjsg4E-I-qGEpDa6J7cMkn5rlJLACE5yTpkssvNZB76vPI7QgCnRIWONP2gTz-cApvPfegHrAcLBLYkw0RTC9lXzMwxi1-CT9zaGcq0q1-GCe2doiBKAt76OgH7Ie1H7DwNp8wZhpX7/s320/feminisme.gif"><br /></a></div> </div></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-61124438505276001142010-10-27T10:58:00.000-07:002010-10-27T11:30:16.781-07:00Catalunya diu adéu a en Joan Solà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/TMhvppM96VI/AAAAAAAAAJA/MCHp4K-bo4w/s1600/fotonoticia_20101027104912_500.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 209px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/TMhvppM96VI/AAAAAAAAAJA/MCHp4K-bo4w/s320/fotonoticia_20101027104912_500.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5532794903450216786" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Avui al matí, quan he arribat a la Facultat de Filologia, per fer temps m'he assegut a un dels bancs que hi ha al pati. Poc després, ha vingut un company i amic meu. Després de saludar-me, m'ha anunciat la mort d'en Joan Solà. No podia, ni m'ho volia creure. Era una notícia que em sobtava, ja que ahir mateix, a classe de Català Estàndard, la professora ens parlava d'ell. Encara recordo els ulls brillants i el somriure d'orella a orella que tenia la professora quan recordava els ensenyaments i les anècdotes d'en Joan Solà. "Ell és com un radar de la llengua catalana", va dir més o menys ahir a classe. Qui ens anava a dir que ahir, dimarts 26 d'octubre, estaríem fent referències a classe, com de costum, sobre en Joan Solà, i que avui, dimecres 27 d'octubre, estaríem plorant i lamentant la seva pèrdua?<br /><br />Jo no m'ho puc dir gaire cosa sobre ell, ja que no he tingut l'oportunitat de tenir-lo com a professor. M'hauria agradat molt, ja que després d'haver utilitzat obres seves per fer un cas pràctic sobre sintaxi, m'ha enamorat la seva manera d'explicar i fer entendre l'estructura de la llengua catalana. <span style="font-style: italic;">Plantem cara</span> va ser el primer llibre d'en Solà que em vaig comprar. Després que el nomenessin Premi d'Honor de les Lletres catalanes (2009), me'n vaig anar a la llibreria a cercar aquest llibre, ja que volia conèixer a fons aquest personatge tan erudit i alhora tan humil. No m'arrepenteixo gens d'haver fet aquesta compra. Gràcies al capítol 123, "A París no em banyava", em va quedar clara la diferència entre "A París no em banyava" i "A París no m'hi banyava".<br /><br />Torno a repetir que no l'havia tractat mai, però sí que me l'havia trobat per la facultat. De la mateixa manera que a la quitxalla li fa il·lusió trobar-se futbolistes, a mi em feia il·lusió trobar-me el gran referent actual de la Filologia catalana, un home que anys enrere havia estat el que jo sóc ara: estudiant de filologia catalana. A tots dos ens va empènyer l'amor i la curiositat envers la llengua. Per tant, em feia il·lusió creuar-me amb una persona que havia dedicat la seva vida a l'estudi i a la defensa de la llengua del país. Un home que havia treballat com una formigueta, durament i humilment. Tot un exemple a seguir. Per tant, filòlegs i filòlogues, "Plantem cara" tal i com el gran Joan Solà va fer en el seu dia.<br /><br /><br />Joan Solà, descansi en pau.<br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-83791406565884218092010-09-28T16:00:00.000-07:002010-09-29T02:26:50.789-07:00Els nous conillets d’índies de l’asfalt<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="themeData" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link rel="colorSchemeMapping" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-520092929 1073786111 9 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} span.fontresultats {mso-style-name:font_resultats; mso-style-unhide:no;} span.body {mso-style-name:body; mso-style-unhide:no;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault {mso-style-type:export-only; margin-bottom:10.0pt; line-height:115%;} @page WordSection1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.WordSection1 {page:WordSection1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><b style=""><span style="" lang="CA"> </span></b><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 12"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 12"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="themeData" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx"><link rel="colorSchemeMapping" href="file:///C:%5CUsers%5CUSUARIO%5CAppData%5CLocal%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Cambria Math"; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-520092929 1073786111 9 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} span.fontresultats {mso-style-name:font_resultats; mso-style-unhide:no;} span.body {mso-style-name:body; mso-style-unhide:no;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-fareast-language:EN-US;} .MsoPapDefault {mso-style-type:export-only; margin-bottom:10.0pt; line-height:115%;} @page WordSection1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.WordSection1 {page:WordSection1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="" lang="CA">Enmig de l’enrenou promogut per la vaga general del 29 de setembre, és a dir, avui el Congrés de Diputats ens ha volgut delectar amb una “proposta” per tal d’entretenir-nos una estona i desviar l’atenció de la vaga cap a una altra banda. El diari de la Catalunya central, la Regió 7, explica que “El Congrés dels Diputats ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei del PSOE que insta el Govern a suprimir la limitació de velocitat màxima de circulació a 80 quilòmetres per hora per als conductors novells.” Segons la diputada socialista Meritxell Cabezón la limitació actual de 80km/h no té cap mena de justificació, ja que “va ser aprovada el 1974, època d'uns límits de velocitat màxima que obeïen a la necessitat de donar resposta a la situació imposada per la crisi del petroli, que imposava una reducció del consum ". I què té a veure la crisi amb els conductors novells? Suposo que en aquella època tothom anava a 80, no només els novells. A més a més, ara tampoc és que la situació del petroli sigui l’adequada per consumir a tort i a dret. També argumenten que abans només hi havia carreteres convencionals i que el trànsit i els vehicles eren molt diferents. Avui dia tampoc pots anar a més de 90km/h a les carreteres convencionals. Pel que fa al tipus de vehicles, ara són més potents (tenen més cavalls) i són més segurs. Tanmateix, és força contradictori. Els polítics s’obstinen que els límits de velocitat s’han de complir, però es continuen fabriquen cotxes els cavalls dels quals superen amb facilitat aquest límit. Més encara, per una banda, els “verds” demanen velocitats moderades o inferiors a 100km/h per reduir la contaminació de l’atmosfera. Per una altra, Hummer, Audi, BMW i companyia consumeixen, una altra vegada, a tort i a dret. Senyors i senyores, si tant els preocupa el medi ambient i la seguretat vial, comencem per la base de l’edifici: evitem la fabricació de “joguines” atractives pels malalts de la gasolina. Malauradament, així no es farà perquè pel mig hi ha els diners, la batuta del circ polític i econòmic. Per tant, quina és la solució? Col·locar radars. Una bona idea per recaptar els diners d’aquells ximples que cauen en la trampa. Els polítics són unes sangoneres, però és que els/les conductors/-ores hi cauen de quatre grapes. Com més corri la gent i més se salti els límits, més incentivat estarà el govern per fer l’agost per mitjà dels radars.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="" lang="CA">Tornant al tema del nou límit de velocitat per als novells, el tercer argument que ha donat el Congrés per recolzar la proposta és que el límit actual "incideix negativament en la fluïdesa del trànsit, dificulta la seva gestió i pot arribar a suposar en determinades circumstàncies un perill o risc per a qui la practica", segon informa el Regió 7. Primer de tot, si els conductors novells que circulen a 80km/h pel carril de la dreta (utopia), havent-hi dos més per avançar (el central i el de l’esquerra), com és que impossibiliten la fluïdesa del trànsit i, en canvi, els camions no? Més encara, si trobar-se de tant en tant un, dos o tres conductors novells per les autopistes o autovies, dificulta la correcta circulació dels vehicles, com és que a l’àrea metropolitana de Barcelona el límit de 80km/h és ideal per evitar accidents i contaminació? A l’àrea metropolitana tots els vehicles han de complir el límit, siguin novells, no novells, camioners, etc. En canvi, en una autovia/autopista només l’ha de complir el/la principiant. Per tant, no és més normal que els embussos es produeixin allà on tothom vagi a una velocitat determinada? En segon lloc, es diu que anar a 80km/h pot suposar, en determinades ocasions, un perill per al conductor o per a la conductora. Se suposa que s’està parlant d’una persona que no té experiència davant del volant, que no fa ni un any que ha obtingut el permís de conducció. <span class="fontresultats">De tot hi ha a la vinya del Senyor: hi ha novells i novelles més madurs/-es que d’altres; d’altres que han obtingut el carnet, però que encara no se senten segurs/-es per afrontar els reptes de la carretera sols/-es, sense l’ajuda del professor/-a i, malauradament, també hi ha aquells/-es que creuen que l’obtenció del carnet és l’últim pas, el que els qualifica com a “bons/-es” conductors/-es. Aquest tipus de principiant té la trista necessitat de demostrar que “tot ho controla”, sobretot li agrada exhibir-se davant dels amics o de les amigues perquè li riguin les gràcies, perquè el seu orgull d’ignorant es creixi amb els elogis. Jo he vist conductors novells fent eslàloms a l’autovia i a més de 100km/h. També n’he vist d’insegurs a l’hora de canviar de carril que, fins i tot, certa incerta va estar a punt de provocar dues col·lisions laterals, ja que el conductor novell, que circulava pel carril del centre i a més de 80km/h, es volia col·locar al carril d’esquerra (d’avançament) en el moment en què venia un altre cotxe. Si avui dia alguns principiants sobrepassen el límit de 80km/h, tot i tenir la pressió que els poden enxampar, quan la llei els permeti arribar a 120km/h, continuaran aplicant la regla de "sobrepassar-se 10km/h o més", és a dir, aniran a 130km/h o a 140km/h., com fan alguns i algunes no novells/-es. Per tant, l’autèntic risc, crec jo, és utilitzar els/les principiants com a conillets d’índies. A l’autoescola t’ensenyen la normativa i a saber a portar el cotxe, però el que no et poden donar no és perquè no vulguin, sinó perquè no es ven enlloc: l’experiència. La vida és l’única que cada dia te’n va donant una mica. A vegades, fins i tot, te’n dóna una dosi força gran perquè aprenguis de l’error. Davant d’un perill, una persona que no té experiència reaccionarà millor a 80km/h que no pas a 120km/h. Posem un exemple. Un novell pot ser un noi de 18 anys (o una noia), el qual té el carnet des de fa una setmana. Tenint en compte això, se’l deixarà anar a 120km/h? Si no ha circulat mai per l’autopista, com reaccionarà a 120 davant d’una imprudència aliena o pròpia? Primer ha de circular per carreteres comarcals, autopistes, autovies, conèixer el cotxe i el seu comportament damunt de l’asfalt. S’ha d’habituar a la conducció, ha de consolidar la seva actitud davant del volant; per tant, això requereix un temps. Si els de la DGT fan anuncis per evitar els excessos de velocitat i, consegüentment, la mortalitat en accidents de trànsit, per què es vol que ara els novells puguin arribar a 120km/h? Jo creia que més valia arribar tard que mai. <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA">Hi ha conductors novells que són més prudents que d’altres que fa força temps que condueixen. Alguns principiants, pel fet de ser-ho, tenen els cinc sentits posats a la carretera. En canvi, els no novells confien massa en ells mateixos. Els novells pequen <span style=""> </span>falta d’experiència, i els no novells per excés d’experiència (sobrevaloració de les seves capacitats; orgull). Per sort, no tothom és un novell insegur ni un no novell prepotent. <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA">Aprofitant el rebombori d’aquesta notícia, a la versió digital de “La Vanguardia” un lector ha comentat que </span>“ a quien no le guste la velocidad que no conduzca</span><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA">”. Noi, jo et contesto que a qui li agradi la velocitat, que se’n vagi al circuit de Montmeló. Que surt car llogar el circuit? És cert, però córrer a la carretera et pot sortir més car. La vida no té preu. Malalts de la gasolina i l’adrenalina, conduir no és sinònim de córrer. Conduir, segons el DIEC, és “</span></span><span class="body"><span style="" lang="CA">fer anar un automòbil”. Per mitjà de l’automòbil transportem persones o coses. Dit en altres paraules, els cotxes són els carros del segle XXI; és un mitjà de transport. Malauradament, com que és un mitjà que el pot conduir tot tipus de persones, en moltes ocasions és conduït per imprudents que arrisquen la seva vida i la dels altres. Si es troben un vehicle que va a 80 o a 100 per l’autopista ja va lent, que pot provocar un accident. No, maco/-a; no t’equivoquis. Ets tu qui corre massa i, com a conseqüència, et pots “menjar” els cotxes del davant. Ja tenia raó el meu professor “presumeixen de saber córrer, però no de saber frenar”. <o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span class="body"><span style="" lang="CA">Quan entrarà al cap d’aquesta gent tan tossuda i cega que un cotxe no és un joguina, sinó una màquina amb la qual es pot fer molt de mal si se’n fa un mal ús? Per què córrer? Si es té pressa, se surt abans de casa. Si dones consells per a la seguretat vial ets una iaia o una <i style="">hippie</i>. Si estàs a favor de la velocitat i de canviar els límits, et modern/-a. Doncs jo, sincerament, prefereixo ser una iaia per dues raons: perquè m’estimo i perquè fins al moment present, les lleis que cadascú s’ha agafat per la seva banda no han reduït la mortalitat, sinó que l’han augmentada. Som humans, estem destruint la nostra llar, el planeta; originem conflictes innecessaris que acaben desenvolupant guerres frívoles, etc. Tenint en compte aquest historial, no és estrany que també llancem la vida a la carretera. Ja tenen raó els que diuen que “alguns que van anar a parar al cementiri és perquè tenien pressa”. La ciència ja pot presumir que som l’únic ésser viu racional, però aquesta “racionalitat”, a vegades, ens converteix en més salvatges que els animals.</span></span><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA">Com a conclusió, aquesta proposta és arriscada i contradictòria: als novells se’ls demana que accelerin i als qui fa uns quants anys que condueixen se’ls demana que redueixin la velocitat.<span style=""> </span>L’experiència no era un grau? Si 80km/h és realment una velocitat "perillosa" i 120km/h una velocitat excesiva per una persona sense experiència, aquests polítics no coneixen l'existència de velocitats intermèdies, és a dir, 90km/h o 100km/h?<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.4pt;"><a href="http://www.20minutos.tv/video/dintzOQ7-los-noveles-podran-conducir-a-120kmh/0/#comentarios"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-style: italic;">Si cliqueu damunt d'aquest enunciat (que és un enllaç), podreu veure un vídeo relacionat amb la notícia. Aquí entrevisten alumnes, professors d'autoescola i d'altres ciutadans perquè donin la seva opinió respecte al tema.</span></a>
<br /></p>
<br />
<br /><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA"><span style="font-weight: bold;"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">Salut i seny davant del volant! ;-)</span>
<br />
<br />
<br /></span></span></span><p class="MsoNormal" style="text-align: right; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-style: italic;" class="fontresultats"><span style="" lang="CA">Una conductora novella dixit. </span></span><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<br /><span style="" lang="CA"></span><span class="fontresultats"><span style="" lang="CA"></span></span><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span><p></p> Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-4714106764997819352010-09-07T06:03:00.000-07:002010-09-09T09:04:54.142-07:00Un premi sense sentit<div style="text-align: justify;">Avui la selecció espanyola de futbol s'ha endut el Premi Príncep d'Astúries. Segons el diari esportiu <span style="font-style: italic;">Marca</span>, el jurat l'ha cregut mereixedora del premi perquè "la selección ha tenido la virtud de crear una técnica y un estilo de juego admirados mundialmente y que se presentan en muchos países como pauta a seguir". Si aquesta és la raó que ha empès Espanya fins al primer lloc, passant per damunt dels altres candidats, la meva pregunta és: per què el Barça no va rebre la mateixa distinció l'any en què va guanyar el triplet (Copa, Lliga i Champions)? Aquella temporada, per a la gent blaugrana, va ser inoblidable. L'arribada d'en Pep Guardiola a Can Barça va trencar la mala ratxa que el Barça arrossegava des de feia dues temporades. Gràcies a la filosofia del nou entrenador, el Barça va ser capaç de desplegar un estil de joc que, allà on anés a jugar, enamorava tots els espectadors, ja fossin culers o de l'equip rival. Finalment, gràcies a l'esforç, a la regularitat i a la tècnica van aconseguir el que mai cap equip ha pogut atènyer: les sis copes (Lliga, Copa, Champions, Supercopa d'Europa, Supercopa d'Espanya i Mundial de clubs). El Barça esdevingué el Barça de les sis copes.<br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">La selecció espanyola actual compta amb vuit jugadors del primer equip del Barça: en Valdés, l'Iniesta, el Piqué, el Puyol, el Xavi, el Busquets, el Pedro i el Villa (incorporat al conjunt blaugrana aquest estiu). Al Mundial, la meitat dels onze jugadors que hi havia damunt del terreny de joc eren culers. El cervell de la "Roja" era, per excel·lència, en Xavi. Ell, juntament amb l'Iniesta i el Busquets, eren els encarregats de distribuir el joc del combinat espanyol. Pel que fa al mur defensiu, què faria Espanya sense l'experiència professional d'en Carles Puyol o sense l'esperit lluitador d'en Piqué? La seva tasca defensiva va ser molt positiva.<br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Vet aquí la reflexió. Si la "Vermella" ha guanyat aquest premi pel seu joc, no l'hauria d'haver merescut també el Barça? Malgrat la influència que pugui tenir en aquest text el fet que jo sigui culé, tenint en compte les estadístiques, el Barça es mereixia més aquest premi, ja que la seva gesta va ser més extraordinària pel fet que competia en tres competicions alhora. És difícil i dur mantenir el mateix ritme tota la temporada; més encara si tens el calendari carregat de partits. La "Vermella" només jugava en una competició, el Mundial, i, a sobre, amb vuit jugadors del planter blaugrana. A més a més, molts equips nacionals han obtingut la copa del Mundial o l'Eurocopa. En canvi, el Barça ha estat l'únic equip que aconseguit el sextet i el primer equip (català) de la lliga espanyola que s'ha endut el triplet. </div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-83409505299086890492010-09-03T09:50:00.000-07:002010-09-03T09:54:06.868-07:00Pietat<span id="profile_status"><span id="status_text"><span style="font-style: italic; color: rgb(51, 255, 255);">A l'arbre hi ha una fulla que ja està a punt de caure</span><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(51, 255, 255);">i l'últim raig del dia, que ho sap, encar la daura.</span><br /><br /></span></span><div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;" id="profile_status"><span id="status_text">Josep Carner</span></span><br /><span id="profile_status"><span id="status_text"></span></span></div><span id="profile_status"><span id="status_text"><br />Avui, JC, ha tingut envers nosaltres el títol del poema: 'Pietat' :)</span></span>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-70285306688678440442010-09-01T08:52:00.000-07:002010-09-03T11:25:37.579-07:00120km/h, 140km/h...Quan pensareu aturar-vos?<div style="text-align: justify;">L'altre dia, de camí cap a Viladecans en cotxe, un amic meu em va dir que ja tenia ganes que arribés el mes de gener perquè jo abandonés la feixuga velocitat de 80km/h per la <span style="font-style: italic;">moderada</span> de 120km/h...Dic <span style="font-style: italic;">moderada</span> perquè després ell va afegir al seu discurs la següent teoria o regla de 3: "Com que ja farà un any que tindràs el carnet, podràs anar a 120km/h; per tant, podràs arribar perfectament als 140km/h...". En dir-m'ho, em vaig quedar pensativa. Podria dir "de pedra", però no va ser així perquè, tenint en compte que ell va a aquesta velocitat, ja m'esperava que m'animés a fer-ho també. Finalment, de la meva boca no va sortir cap mot; vaig deixar que el silenci contestés per mi. En no trobar cap resposta per part meva, el meu amic va tenir la necessitat de tornar a intervenir. Aquest cop, va deixar caure enmig de la conversa el tema sobre la plataforma del Moviment 140km/h. Ell es va preguntar en veu alta com deurien anar les firmes, si ja n'haurien haver recollit moltes. Aleshores, sí que vaig intervenir-hi jo: "No ho sé, només sé que la meva no la tenen ni la tindran." "No!? Jo em pensava que havies signat?", em va demanar tot sorprès. A la meva resposta anterior vaig afegir-hi, amb un to sarcàstic, que en lloc de crear plataformes a favor d'un augment del límit de velocitat (en aquest cas, de 120km/h a 140km/h), el que haurien de fer és una recollida de signatures per pagar el graduat escolar als eixelebrats que posen en perill la seva vida i la dels altres a la carretera.<br /><br />Avui cerquen signatures per recolzar el <span style="font-style: italic;">Moviment 140</span>. Demà, què serà, el <span style="font-style: italic;">Moviment 160</span>? Per justificar aquesta demanda, expliquen que a molts països d'Europa 140 és una velocitat legal, fins i tot a Alemanya hi ha trams sense límit de velocitat. Fatalitat humana: comparar-nos els uns amb els altres. Si els alemanys tenen trams de carretera sense límit de velocitat, segurament es deu a la seva actitud davant del volant, és a dir, deuen (dic 'deuen' perquè no ho sé del cert) ser conscients que estan conduint un vehicle no pas una joguina (la comparació és patètica, però és que a la carretera et trobes cada individu que t'empeny a pensar que hi ha gent que es creu que entre les mans té un cotxe de Scalextric), deuen ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via, deuen circular per la dreta deixant els carrils per avançar lliures, la qual cosa evita embussos; deuen conèixer l'existència dels intermitents; per tant, els utilitzen per indicar que faran un canvi de direcció, etc. Les carreteres de Catalunya, en canvi, semblen <span style="font-style: italic;">Can Pixa rellisca</span>: la gent va per on vol (per sort, no tothom), fins i tot, hi ha cotxes que circulen per l'esquerra i, a causa de dur una velocitat més lenta que els vehicles que els segueixen, els fan frenar. Com a conseqüència, es produeixen obstruccions al carril esquerre, mentre que el carril dret està lliure (i això que l'esquerre servia per avançar...). Quant als intermitents, hi ha gent que desconeix la seva existència (sobretot a les rotondes, ja siguin urbanes o interurbanes). Per exemple, al davant tens un cotxe que de cop i volta comença a frenar. Consegüentment, et fa frenar a tu també. No entens el perquè de la frenada. Uns quants metres més endavant veus que pren una sortida i abandona la via. Tant li costava indicar amb l'intermitent que sortiria de la via per prendre la propera sortida? El simple gest de posar l'intermitent hauria proporcionat una informació beneficiosa per a tothom. Tal i com em va dir un dia el meu apreciat professor de l'autoecola: "Posar un simple intermitent pot evitar un accident (o una topada ximple)". És cert, no va exagerar, ja que molts cops vas per la ciutat i el del teu davant, de sobte, es para enmig del carril. Senyor/-a, per a què serveixen els quatre intermitents?<br /><br />Tornant al <span style="font-style: italic;">consell</span> que em va donar el meu amic (<span style="font-style: italic;">Com que ja farà un any que tindràs el carnet, podràs anar a 120km/h; per tant, podràs arribar perfectament als 140km/h...</span>), si la velocitat màxima permesa és de 120km/h, per què he d'anar a 140km/h? Per què he d'infringir la norma? Què en treure, de beneficiós? De beneficiós no ho sé, però de dolent sí. Infringir la norma em pot portar conseqüències administratives, com ara multes i resta de punts. Desafiar l'asfalt, em pot costar la vida o part d'ella. Ah! I no només la teva, sinó la dels altres. Aquí ja estem tocant la llaga amb els dits. Doncs bé, reconec que he pogut tenyir de dramatisme aquesta afirmació, però, si un dia he de frenar de cop i volta per qualsevol emergència, no tindré més probabilitats de patir un accident si vaig a 140km/h que no pas si vaig a 120km/h? En anar més ràpid, més trigaré a frenar el cotxe. Pel que fa al cop, no serà més fort si el rebo a 140km/h que a 120km/h? Tal i com em va dir un dia el meu estimat professor de l'autoescola " la gent presumeix de saber córrer, però ningú presumeix de saber frenar". Frenar és tan o més important que accelerar. Accelerar pots fer-ho en qualsevol moment. En canvi, per frenar has de tenir moltes coses en compte: la manera com frenes (suaument o bruscament), calcular la distància de frenada, etc.<br /><br />Sincerament, no sé quina és l'opinió que ell té sobre la vida, però la meva sí que la tinc molt clara: me l'estimo, per això prefereixo abans arribar tard que mai. Només en competicions atlètiques et donen premis si arribes el primer. Quan viatges i fas trajectes en cotxe o en qualsevol altres mitjà de transport, l'únic premi que preval per damunt de qualsevol altra cosa és arribar a port i retrobar-te amb les persones que t'estimen. Per tant, no <span style="font-style: italic;">correré</span> amb el cotxe per tal de no <span style="font-style: italic;">correr</span> riscos a la carretera.<br /><br />Com a conclusió, i ja per acabar, només deixeu-me dir que jo em vaig treure el carnet de conduir per poder desplaçar-me en cotxe fins als llocs on no puc fer-ho a peu, per no haver de dependre del transport públic ni dels seus horaris inflexibles ni de les seves tarifes de jutjat de guàrdia. D'entre els meus motius, no hi figura cap relacionat amb el fet de córrer. Sóc conductora, no una pilot de Fórmula 1. Qui vulgui córrer, que se'n vagi al circuit de Montmeló. Si ho troba car, que reflexioni: la vida té un valor massa gran per malmetre-la de qualsevol manera; per tant, jugar-se-la a la carretera t'acaba sortint més car que en un circuit. El circuit el pots tenir per a tu sol/-a; la carretera no.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Salut i gasoil o gasolina (benzina, si us agrada més)! :)</span><br /><br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-34857122937799462962010-09-01T03:15:00.000-07:002010-09-01T03:16:28.065-07:00Planys- Si jo volés!- la fulla va pensar.<br />- Au, volem!- diu l'ocell-. Què s'hi farà!<br /><br /><div style="text-align: right; font-style: italic;"><br />Josep Carner<br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-62025686717345964442010-05-23T09:18:00.000-07:002010-05-23T09:27:42.938-07:00Tots units fem força!<span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Enhorabona Barça, us la mereixíeu!</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Diumenge passat, dia 16 de maig del 2010, el FC Barcelona es va proclamar campió de la Lliga BBVA de futbol. Després d’aquesta gesta històrica, el Barça va sumar el seu vintè títol de lliga. Per què he anomenat “gesta històrica” al fet d’haver aconseguit la lliga? Perquè enguany hem viscut i hem patit un campionat d’infart que, finalment, ha acabat convertint-se en una “lliga rècord”, ja que el Barça l’ha guanyada assolint 99 punts! És a dir, una barbaritat! Mai cap equip havia necessitat tants punts per ésser campió. Els mateixos jugadors blaugranes, quan faltaven quatre o tres jornades perquè s’acabés el campionat, van admetre que estaven sorpresos per la situació en què es trobaven: haver d’aconseguir els 99 punts per poder ser campions. El fet que ha influït en l’obtenció de semblant quantitat de punts ha estat la pressió que el club culé ha rebut setmana rere setmana des de Madrid. L’equip blanc, dirigit per en Pellegrini, també era un aspirant al títol. Tanmateix, el Madrid tenia una situació més complicada que el Barça: el Barça havia de guanyar tots els partits per no perdre cap punt; per tant, depenia d’ell mateix (cal tenir en compte que era el líder de la classificació). En canvi, l’equip espanyol depenia del Barça perquè malgrat que ells guanyessin tots els partits, si el Barça també guanyava els seus, la lliga se l’emportaria l’equip català a causa del punt de diferència que els separava a la taula de la classificació.<br /><br />Les últimes jornades es van viure amb molta “tensió”, almenys aquesta fou la intenció de la “central elèctrica” de la Meseta: socarrimar les idees dels blaugranes per tal de desestabilitzar-los psicològicament. Davant de la impotència de veure que un equip, la base del qual estava formada per un talonari de gairebé 300 milions d’euros, era incapaç de superar el seu etern rival, l’única arma que els quedava era la premsa, però de la dolenta. Al començament de la lliga, es defensaven dient que com que l’equip era nou (perquè havien fitxat molts jugadors: Kaka, Cristiano Ronaldo, Benzema, Xabi Alonso, Albiol, Arbeloa, etc.), encara havien de trobar l’equilibri i el bon joc. Però les jornades anaven passant i el bon joc no arribava. El primer a rebre crítiques fou l’entrenador. No m’agradaria ser entrenadora del Madrid perquè quan un projecte no surt tal i com s’havia planejat, l’entrenador és la primera víctima de les crítiques. En moltes ocasions, quan un equip no rendeix o no troba el joc que s’esperava d’ell, part del mal funcionament del grup la té l’entrenador i ha d’assumir la responsabilitat de reanimar el joc. Si no ho aconsegueix, ha d’assumir les conseqüències respectives. Però en el cas de Pellegrini, què és el que ha fet tan malament perquè l’hagin de fer fora del club? Aquest any s’ha vist un dels millors Madrid, fins a l’últim moment ha disputat la lliga amb el millor equip del món, però tot i que hagi acabat en segona posició, ho ha fet amb 96 punts, tres menys que el líder, el Barça. Des del meu punt de vista, en Pellegrini ha fet un gran treball com a entrenador. Ha hagut de dirigir un equip totalment nou, ple de “cracks” i ja se sap que dominar el caràcter de semblants estrelles no és gens fàcil, si no que ho demanin al Rijkard, ex entrenador del FC Barcelona. Doncs sembla ser que l’entrenador del Madrid ha de ser un ésser diví inspirat per les muses perquè només els déus poden atènyer la perfecció. No obstant això, el Madrid no ha guanyat perquè ha tingut al seu davant un dels millors Barça de la història, un equip que venia de guanyar les “sis copes”, una fita que cap altre equip ha aconseguit. Per tant, la culpa no ha estat del Pellegrini, sinó del mur blaugrana. L’equip d’en Pep Guardiola ha estat superior i el fet que demostrat aquesta superioritat són les quatre victòries culés consecutives davant de l’equip merengue (no us oblideu del meravellós “chorreo”: 2-6!). Tornant al tema de les crítiques i aprofitant l’esment dels “clàssics”, si al principi del paràgraf parlàvem de la pressió periodística, a les últimes jornades també s’hi va sumar l’entrenador blanc (el pobre, com que ja es veia amb l’aigua fins al coll, ja no sabia què dir). En Manuel Pellegrini va declarar que si el Barça guanyava el campionat, hauria estat per la victòria “injusta” que van aconseguir al Camp Nou el dia del clàssic Barça-Madrid. L’argument que va utilitzar per defensar la seva posició fou que el seu equip va ser superior. Doncs si va ser així, com és que aquesta superioritat no es va materialitzar en un o més gols? Més encara, aquest bon home hauria de refrescar-se la memòria. El seu equip “superior”, el Madrid, va perdre el lideratge al seu propi camp davant del Barça el dia 10 d’abril. L’equip culé va guanyar 0 a 2, amb gols de Messi i Pedro, i amb una actuació excel•lent d’en Víctor Valdés. Per tant, el Madrid no s’ha pogut proclamar campió perquè el Barça ho ha fet millor, com a mínim ha sabut resoldre sense problemes els “partits clau”.<br /><br />Amb la filosofia del talonari, el Madrid no anirà enlloc. En Florentino Pérez deu ser un addicte al Fifa Football de la Play Station perquè forma l’equip al seu gust: m’agrada aquest, el fitxo; aquest no m’agrada, el venc. Quina manera més inútil i penosa de llençar els diners! Si hi ha algú del Madrid que hauria de marxa és en Florentino o millor dir, FlorenTIMO. El seu projecte ha fracassat. Per què es pot considerar un fracàs? Perquè abans de començar la temporada, pel fet de fitxar jugadors estel•lars ja es pensaven que tenien mig títol a la butxaca. No senyors, la feina s’ha de fer al camp, no als despatxos ni a la primera plana dels diaris. Els títols es guanyen al terreny de joc. I un altre motiu per considerar un fracàs aquest projecte és que aquests 300 milions d’euros havien de servir per aconseguir el triplet, un fet que el Barça va aconseguir amb la seva filosofia: el planter (0 euros), tot i la presència de jugadors fitxats com ara Eto’o, Touré Yaya, Abidal, Henry, etc. Tanmateix, el preu d’aquests fitxatges no arriba ni molt menys a la xifra escandalosa de 300 milions d’euros.<br /><br />Com a conclusió, si el Barça ha guanyat la lliga és perquè ha treballat tota la temporada per tal d’aconseguir-la. Si és veritat que els àrbitres ens l’han regalada, tal i com diuen els de la Meseta, almenys podrem continuar presumint de bon joc, ja que la qualitat d’aquests jugadors neix a les seves botes, la creació del joc sorgeix del seu enginy (enginyers de primer categoria: Xavi, Iniesta i Busquets) i el sacrifici de donar-ho tot al camp ja forma part del seu esperit de lluita. A més a més, els jugadors del planter com ara en Bojan, en Puyol, en Piqué, en Valdés, en Pedro, en Xavi, l’Iniesta, entre d’altres, no només juguen al Barça sinó que són el Barça: porten els colors a la sang. En resum, el Barça, actualment, és un gran equip de futbol. En canvi, el Madrid sembla que en comptes de saltar al terreny de joc per jugar, salti per fer desfilar els seus models: Guti, Sergio Ramos, Cristiano Ronaldo, etc.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold;"><span style="color: rgb(0, 0, 153);">VISCA EL BARÇA</span> <span style="color: rgb(255, 0, 0);">I VISCA CATALUNYA!!!</span></span>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-78914148724647003172010-04-26T13:46:00.000-07:002010-04-26T13:53:42.430-07:00EL SÍ GUANYA A LA CONSULTA POPULAR DE MANRESA AMB EL 95,49%<div style="text-align: justify;"><a href="http://edit.manresadecideix.cat/news-ca/el-si-guanya-a-la-consulta-popular-de-manresa-amb-el-95-49">Notícia de Manresa Decideix</a><br /><br />Prop de 12.000 manresans han participat a la consulta sobre la independència a la capital del Bages. Aquesta xifra representa el 21,96% del cens oficial i al 18,47% del cens ampliat que s’utilitza en aquesta convocatòria. </div><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"> </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;">Manresa, 25/04/10, 22.30 h</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><br />El 'sí' ha guanyat amb rotunditat en la consulta popular sobre la independència que avui s'ha celebrat a Manresa. Dels 11.922 vots que s'han recollit, un total d'11.385 (el 95,49% han estat positius, mentre que el 'no' ha recollit 336 vots (2,81%). 196 persones han votat en blanc, mentre que només s'han recollit 5 vots nuls.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><br />Els resultats finals són els següents:</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><br />-Votants: 11.922 persones<br />-Percentatge sobre el cens oficial: 21,96%<br />-Percentatge sobre el cens ampliat, que s'utilitza en aquesta convocatòria: 18,47%<br />-Sí: 11.385 vots (95,49%)<br />-No: 336 vots (2,81%)<br />-Vots en blanc: 196 vots (1,64%)<br />-Vots nuls: 5 vots (0,04%)</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><br />Un total de 11.922 manresans i manresanes han exercit el seu dret a vot en la consulta popular. En percentatge, aquesta xifra representa el 21,96% del cens oficial, i el 18,47% del cens ampliat que es fa servir en aquesta convocatòria, que inclou els joves a partir de 16 anys i persones nouvingudes que viuen a Manresa. Aquests prop de 12.000 són més votants dels que, per exemple, va aconseguir qualsevol candidatura municipal a les darreres eleccions municipals. S’ha sobrepassat doncs, de manera folgada, la barrera del 20% i dels 10.000 manresans que han decidit dipositar el seu vot.<br />Poc després de les 10 del vespre, el portaveu de ManresaDecideix, Josep Camprubí, ha donat a conèixer els resultats, en el marc d'una celebració final de la jornada, a la Plaça Major de Manresa, un acte en què també hi ha hagut l'actuació dels artistes Titot i David Rosell. Camprubí ha afirmat que “queda demostrat de manera patent que s’ha superat ja de manera definitiva la por que inspirava manifestar-se públicament per la independència. I posem de relleu, que el 'sí' ha obtingut molts més vots, per exemple, dels que va obtenir qualsevol candidat a les darreres eleccions municipals”.<br />Per a Camprubí, “més de 10.000 vots favorables a la independència a Manresa ens ha d’alegrar absolutament. En plena crisi econòmica, en plena època de pessimisme col·lectiu, en un moment de creixement galopant de l’abstencionisme i de descrèdit de la política, 10.000 vots per la independència a Manresa, públicament manifestats, ens fan veure que el país comença a trobar-se a ell mateix, que moltíssima gent comença a tenir clars uns objectius que van més enllà dels que s’han atrevit a marcar fins ara els dirigents polítics del país. Molta gent vol anar més enllà i avui ho ha votat sense complexos”.<br />El portaveu de ManresaDecideix ha remarcat la transcendència de fer públics els resultats de la jornada en un marc com la Plaça Major de Manresa, “perquè volem enllaçar amb la història de la nostra ciutat i continuar-la. Aquesta mateixa plaça, per exemple, va veure com cremava el paper segellat dels tributs que volia imposar Napoleó. Va veure com entraven a l’ajuntament els delegats de l’Assemblea de les Bases de Manresa el 1892. Va veure sortir al balcó el president Macià, en l’inici de la recuperació catalana del segle XX. I va veure sortir-hi també, desgraciadament, el dictador que va mantenir el país sotmès gairebé quaranta anys”.<br />Segons Camprubí, “a partir d’avui Manresa ha canviat perquè molts ciutadans s’han definit i han decidit. I no ho dubteu: tots els partits polítics, ens hagin donat suport o no, analitzaran els resultats i els hauran de tenir en compte. Allò que ha succeït avui a 15 poblacions del Bages i a 212 de tot Catalunya mostra el camí a seguir. Els partits han d’entomar ara els resultats i donar estructura política a aquest ampli moviment popular. La il·lusió col·lectiva per la independència s’ha despertat. I també l’exigència, compartida amplíssimament, que en el camí per aconseguir-la, els partits polítics que la defensen han d’actuar amb el màxim enteniment i la màxima unitat”.<br />Pel que fa a la comarca, no hi ha hagut cap incidència remarcable. Ha estat una jornada lúdica i amb un marcat to democràtic, segons ha remarcat Josep Peraire, portaveu de BagesDecideix.<br />Els percentatges finals de participació a les 15 pobles on s’ha fet el referèndum són els següents:</p><p><br />Aguilar de Segarra: 33,4%<br />Artés: 29,9%%<br />Avinyó: 40,45%<br />Balsareny: 20,32%<br />Castellnou de Bages: 25,5%<br />Fonollosa: 37,48%<br />Monistrol de Calders: 46%%<br />Monistrol de Montserrat: 23,5%<br />Navarcles: 25,36%<br />Sant Fruitós de Bages: 24,72%<br />Sant Joan de Vilatorrada: 13%%<br />Sant Martí de Torroella: 49,5%<br />Sant Vicenç de Castellet: 15,9%<br />Santpedor: 23,79%%<br />Súria: 19,55%</p><br /><br />Quan tingui més temps, ja publicaré una entrada nova amb la valoració que vaig fer ahir després d'anar a votar.<br /><br />Que vagi bé!!!<br /><br />Salut i llibertat !!*!!Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-21498990588429363282010-04-22T16:48:00.000-07:002010-04-22T17:37:46.413-07:00La flama es revifa amb la diada de Sant Jordi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/S9DrA-9UZ-I/AAAAAAAAAIU/sASS3ZKCWmI/s1600/sant-jordi-rosa-i-llibre.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 257px; height: 274px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/S9DrA-9UZ-I/AAAAAAAAAIU/sASS3ZKCWmI/s320/sant-jordi-rosa-i-llibre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463124750133127138" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><br />La rosa, el llibre i la senyera són els tres elements essencials, per a mi, que em vénen al cap quan s'apropa el dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dia especial i encara no sé el perquè. Potser serà l'essència d'aquests tres elements màgics la que em fa sentir-me viva enmig de la multitud que es passeja pel Passeig. Tot i que m'aclapara haver d'esquivar la multitud - persones amunt, persones avall-, alhora m'agrada sentir-me envoltada d'aquelles persones que estimen les paraules i que, conseqüentment, s'apropen a la parada per cercar el llibre que les estava esperant. I la rosa? Roses de tots colors: vermelles, blaves, blanques, grogues, roses...Malgrat la diversitat, em quedo amb la vermella. M'agrada el vermell de la rosa, és un color que em transmet força, alegria, vivacitat, passió...És bonic comprar una rosa, presentar-te a casa amb ella i oferir-la a la mare, per exemple. No és l'objecte en si - en aquest cas es tractaria d'una "flor", un element natural- el que importa, sinó el gest d'oferir quelcom a algú que estimes, aprecies. És una manera d'indicar que tens aquella persona present en la teva vida. A més a més, el color vermell de la rosa reforça aquest afirmació.<br /><br />Per últim, la senyera. Hi ha qui pensarà que tan sols és un tros de drap, però torno a repetir el mateix que abans: no és l'objecte en si, sinó el que representen les quatre barres vermelles (ja hi tornem a ser amb el vermell): la tradició, la cultura, la nació catalana, etc. M'és impossible no sentir res en veure-la ondejar. No vull que la gent es pensi que sóc una patriota radical, però tampoc vull que la gent s'aferri al prejudici que estimar la terra, la llengua i la cultura és un pecat, perquè si és així, ja em poden dir pecadora. Estimar no fa mal. Jo no en sé fer, de mal. Ara bé, que no me'n facin en obligar-me a estimar o acceptar quelcom per la força.<br /><br />Després d'aquesta reflexió, a les dues de la matinada, me'n vaig a dormir. Però abans ,voldria escriure un poema d'en <span style="font-weight: bold;">Miquel Martí i Pol</span>. Tenint en compte que avui és Sant Jordi, m'agradaria que la <span style="font-style: italic;">paraula</span> fos la protagonista del dia, per això us regalo aquest poema:<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">Goig de la paraula</span><br /><br />Em crides sempre a més combat,<br />pensament viu, paraula viva,<br />enllà i endins de mi mateix.<br />No em dol, però; què fóra sense tu?<br />Tot es resol en el teu foc<br />que crema sense consumir<br />i en la pedra que dreces davant meu.<br />En tu i amb tu restitueixo<br />la densitat de cada cosa dita,<br />la densitat i més i tot: la vida.<br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;">Miquel Martí i Pol</span><br /></div><div style="text-align: left;"><br /><br /><br />Si no fos per les paraules, no us podria desitjar una bona <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">diada de Sant Jordi</span>!<br /></div></div><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-88093540997891519552009-12-26T10:02:00.000-08:002010-09-01T03:42:05.384-07:00Els barbarismes, les armes d'una mentalitat ignorant<div style="text-align: justify;">Un barbarisme és una paraula o expressió d'origen estranger que els parlants d'una llengua han incorporat al seu lèxic, malgrat ser normativament rebutjada. Per exemplicar-ho, utilitzem el cas català-castellà: els catalanoparlants introdueixen molts mots provinents del castellà que normativament no han estat acceptats. En comptes de dir <span style="font-style: italic;">entesos o d'acord (català), </span>els catalans i les catalanes diuen <span style="font-style: italic;">vale (castellà). </span>Què vol dir<span style="font-style: italic;"> vale? </span>Si cerques aquesta paraula en un diccionari català no la trobaràs perquè no existeix. En català, per expressar que estàs d'acord amb l'opinió d'algú és tan senzill com dir això: <span style="font-style: italic;">d'acord</span>. Aquesta paraula que costa tant que surti per la boca dels catalanoparlants té més sentit que el <span style="font-style: italic;">vale</span> (no en té, directament). Com s'ha dit anteriorment, <span style="font-style: italic;">vale</span> no vol dir res. En canvi, l'expressió <span style="font-style: italic;">d'acord! </span>expressa conformitat, consentiment. A més, prové del mateix verb <span style="font-style: italic;">estar d'acord. </span>També tenim altres expressions, com ara <span style="font-style: italic;">entesos. </span>Aquesta expressió indica que t'has entès amb alguna persona. Tampoc feu traduccions literals (no feu el mateix error que vaig fer jo). <span style="font-style: italic;">Val</span> en català no expressa un acord, sinó que és un paper que ens permet cobrar una quantitat de diners o rebre algun objecte.<br /><br />El català té un vocabulari ric i extens que li permet descriure l'entorn que l'envolta: emocions, sentiments, estats, accions, etc. La majoria de catalanoparlants desconeix la varietat del lèxic català perquè es limita a utilitzar les paraules comodí (per això hi ha una mancança de sinònims) i a introduir paraules estrangeres (barbarismes), la majoria provinents del castellà: bueno, pues, desde luego, vale, deport, tubería, mantequilla, basura, tenir que, etc. Per què hem d'agafar paraules d'una altra llengua si el català ja les té? Per què no estalviem a les orelles el dolor de sentir aquestes barbaritats? A qui no li faci mal és que és sord. I quin mal hi ha si un/-a vol fer servir les paraules o expressions de la seva llengua, en aquest cas el català?<br /><br />Cada mot té el seu origen, la seva etimologia. Un mot no sorgeix així com així. Les persones necessitem comunicar-nos les unes amb les altres, expressar el que sentim. Per això utilitzem les paraules, les eines que ens ajuden a etiquetar el món en què vivim. D'aquesta manera la resta de la gent entèn el que volem dir o el que sentim perquè darrere de cada paraula s'amaga una imatge o un concepte. Si la llengua catalana ha etiquetat d'una manera un concepte, no podem enganxar-li una etiqueta castellana perquè les cultures catalana i castellana són diferents. Cada cultura ens ensenya a veure el món d'una manera diferent perquè cada poble té la seva forma de vida i les seves tradicions. Si el català ha etiquetat la màquina que renta la roba amb el nom de "rentadora", no podem posar-li l'etiqueta castellana "lavadora" perquè als territoris de parla catalana no "lavamos" la roba, sinó que la "rentem". De la mateixa manera que mai diríem <span style="font-style: italic;">me'n vaig a "lavar" la roba, </span>tampoc hauríem de dir <span style="font-weight: bold;">lava</span>dora perquè no té sentit<span style="font-style: italic;">. </span><span style="font-style: italic;"> </span>Cada llengua té els seus substrat i superstrat. A més a més,<span style="font-style: italic;"> </span>el castellà té molta influència de l'àrab mentre que el català en té més del llatí.<span style="font-style: italic;"></span><span style="font-style: italic;"> </span>Negar l'obvietat de l'etimologia és buscar tres potes al gat.<br /><br />Desconec el mal que pot provocar l'ús del lèxic català, però sí que conec la conseqüència que pot comportar fer-lo servir: que la gent- que és molt "culta"- es rigui de tu. Des que era petita que m'han ensenyat que les coses s'han de fer bé per obtenir resultats positius. Doncs ara resulta que el fet de parlar correctament és motiu de mofa. Si dius <span style="font-style: italic;">llumí, doncs, xicot, canonada, bossa, embragatge, </span>escombraries, etc., esdevens un/-a Pompeu Fabra. Seria tot un honor ser com aquest bon home, però sembla ser que per aquesta gent no és cap elogi. Tot al contrari, és una burla per anomenar-te indirectament perfeccionista i torracollons. La gent s'emprenya si la corregeixes quan s'equivoca. No pot suportar que algú que no és professor/-a li digui que s'ha equivocat. És una llàstima que pensi això quan l'únic que vols és ajudar-la. També s'ha de dir que hi ha correctors/-es pedants, però no tothom és així, gràcies a Déu.<br />En resum, si parles "bé" ets l'estrany o l'estranya perquè els altres - la majoria- parlen "malament". Curiós, però és el pes que té la massa. Per molt correcte que siguis, tu marques la diferència. Tanmateix, no vol dir que hagis de renunciar al lèxic català.<br /><br />Per acabar, voldria explicar el que em va dir una persona fa mesos. Ho explicaré en present perquè no crec que hagi canviat de pensament. Aquesta persona es queixa de les persones que intentem parlar un català correcte. No li agrada que es corregeixi "bolso" per bossa, ni "traje" per vestit. Defensa l'ús dels barbarismes perquè d'aquesta manera la gent t'entén més que no pas si utitlitzes "floritures". I es queixa que TV3 vol ser tan correcta que arribarà un moment que ni ens entendrem a l'hora de parlar. Finalment, va venir la gran conclusió: "Al cap i a la fi el català és una traducció del castellà. Quan parlem el que fem és traduir, res més. <span style="font-style: italic;">Botiga</span> és una traducció de <span style="font-style: italic;">tienda</span>". L'home es va quedar ben descansat quan em va dir això. "Botiga" no és una traducció de "tienda". L'etimologia enderroca el seu "argument"(si se'l pot anomenar així). Per una banda, teniu l'etimologia de "botiga": 1203; del gr. bizantí <i>apothḗkē</i> 'dipòsit, magatzem', llatinitzat en <i>apotica</i> a causa de la pronúncia grega itacista <i>apothíki</i>. Per una altra banda, la de "tienda": <span class="eEtimo"><a>del</a> <a title="latín, latino o latina">latín</a> <i>*tenda</i></span><span class="eEtimo">, <a>de</a> <i>tendĕre</i>, tender. El mot castellà "tienda" comparteix etimologia amb la paraula catalana "tenda": </span>s. XIV; del llatí vulgar *<i>tĕndĭta</i>, forma substantivada d'un participi vg. <i>tĕndĭtus, -a, -um</i> de <i>tendĕre</i> 'estendre'. Això és degut al fet que el català i el castellà són llengües romàniques, és a dir, que tant la primera com la segona provenen del llatí, igual que el francès, l'italià, el portuguès, l'occità, el romanès, etc. El català no és cap traducció del castellà, ni el castellà del català.<br /><div style="text-align: center;"><br /></div> De la mateixa manera que les matemàtiques han de ser exactes perquè les operacions surtin bé, la llengua també ha de tenir una estructura marcada. Tots els elements oracionals han d'estar ben cohesionats per obtenir un missatge coherent. D'aquesta manera, la gent s'entendrà. No és el mateix dir "perdó, impossible execució" que "perdó impossible, execució". En el primer cas, la persona se salva. En el segon, la persona és executada. Heus ací la importància que té un simple signe de puntuació, en aquest cas la coma.<br /><br />Els qui es compliquen la vida són els ignorants. Amb tant desconeixement i amb tanta falta d'interès, al final seran ells els qui no sabran quin és el seu paper en aquest món. En canvi, les paraules sí saben el seu paper: descriure les nostres experiències personals per poder-les intercanviar amb la resta de la gent i, així, crear una experiència col·lectiva. En definitiva, són els pilars de la nostra comunicació.<br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blocs.esquerra.cat/imatges/classes_de_catala.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 250px; height: 251px;" src="http://blocs.esquerra.cat/imatges/classes_de_catala.jpg" alt="" border="0" /></a></div></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-9955422266697666462009-12-26T09:01:00.000-08:002009-12-26T10:02:20.764-08:00Bon Nadal a tothom i que visqui el tió!!!<div style="text-align: justify;">Aquest és el primer Nadal del blog, per això he de publicar algun missatge que ho reflecteixi. Estaria bé guarnir el blog amb un tió! Sí, un tió, res d'homes barbuts i rabassuts (pare Nadal)!!! Ja en tenim prou amb el Halloween (rebutjar les castanyes delicioses per quatre ratpenats, ja els hi val!) perquè ara ens vinguin amb la paranoia d'un iaio que baixa per la xemeneia hahahahahaha <span style="font-weight: bold;">NO</span> més <span style="font-style: italic;">americanades</span>, si us plau. Jo visc a Catalunya i sempre em mantindré fidel a les nostres tradicions, en aquest cas la del tió! :D<br /><br />Des que era petita he viscut amb la tradició del tió. Aquell tronc que dormia sota l'arbre de Nadal i s'alimentava d'arròs per agafar forces i portar-me els regals que li havia demanat. Aquell tronc que era colpejat per un pal mentre li cantàvem una cançó tradicional (cada família amb la seva versió, això sí). D'aquesta manera l'ajudàvem a <span style="font-style: italic;">cagar</span> els regals.<br /><br />Catalunya ja té un ésser màgic i nadalenc que li porta regals. Per què en necessita més, d'éssers màgics? El tió és fantàstic. És un tronc que aporta a la llar el caliu nadalenc. Sí, aquell caliu que necessiten les famílies perquè sembla ser que s'ha apagat a causa del consumisme. Més regals, més felicitat? Pobres infeliços. Al llarg del temps els objectes perden valor, sobretot aquells que en el seu dia et feien pagar un munt de diners per comprar-los. Per què? Perquè el valor (els diners) que pagaves o pagues per aquests regals és la novetat (joguines noves, per exemple), no l'encant que puguin tenir; dit en altres paraules, no tenen res que els faci especials, són objectes buits. Per exemplicar un objecte especial, us faré aquesta pregunta: heu tingut mai o teniu algun objecte especial pel sol fet que us l'hagi regalat una persona que estimeu? I segurament que aquest objecte és petit, però d'un gran valor perquè manté un lligam estret amb algun record inoblidable. El tió també és especial, només cal que llegiu la <a href="http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html">llegenda/història</a> perquè ho comproveu. Aquí us la deixo. Gaudiu-la.<br /><br /><p style="text-align: justify; font-style: italic;"><span style="font-size:100%;"><tt><span style=";font-family:Verdana;" lang="SQ">"El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons, etc. </span></tt></span><span lang="SQ" style="font-family:Verdana;font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p> <p style="text-align: justify; font-style: italic;"><span style="font-size:100%;"><tt><span style=";font-family:Verdana;" lang="SQ">Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un tronc gran que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: el tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua. Així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes i pa sec (ara li posen més coses) - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra. </span></tt></span><span lang="SQ" style="font-family:Verdana;font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p> <p style="text-align: justify; font-style: italic;"><span style="font-size:100%;"><tt><span style=";font-family:Verdana;" lang="SQ">D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons,etc., allò que es necessitava per a celebrar la festa. Avui hi ha una tendència a fer servir el tió per fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, <st1:personname productid="la Nit" st="on">la Nit</st1:personname> de Nadal - tradicionalment, després de <st1:personname productid="la Missa" st="on">la Missa</st1:personname> del Gall - o el mateix dia de Nadal. Fins i tot, n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve perquè els més petits visiten les altres cases de la família (els avis, els tiets, etc.).</span></tt></span><span lang="SQ" style="font-family:Verdana;font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p> <p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><tt style="font-style: italic;"><span style=";font-family:Verdana;" lang="SQ">A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d’una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força".</span></tt></span><span lang="SQ" style="font-family:Verdana;"><o:p></o:p></span></p> Béns tan preciosos com l'escalfor i la llum...Com que ara la gent ja en disposa, d'escalfor i llum, s'obliden del valor d'aquest béns tan bàsics i necessaris. Tindran escalfor física (mantes, calefacció, llar de foc, etc.), però tindran l'escalfor d'una família? Tindran llum física (si tenen electricitat no viuran pas a les fosques), però tindran la llum que els guiarà pel bon camí? Em podran dir <span style="font-style: italic;">hippie</span>, però qui m'ho digui que miri el seu voltant i que es pregunti si és feliç. Un cop feta la pregunta, deixarà de ser-ho.<br /><br />El Nadal no és cap merda ni cap avorriment. En tot cas, nosaltres haurem fet quelcom malament perquè sigui així. No ens deixem influir tant pels <span style="font-style: italic;">Senyors del dòlar</span>, que ja en tenim prou amb la Coca-cola i l'anglès. No som radicals, simplement volem conservar la nostra identitat. Massa amables seríem si acceptéssim elements estrangers a casa nostra en detriment de la cultura autòctona, la nostra. Els podem deixar passar, però després cadascú a casa seva. Si una cultura es menja una altra, al final ja no viurem en un món plural, oi? Ja no hi haurà tanta riquesa cultural, oi? Doncs coi, en comptes de fer tant de profetes i lamentar-nos, actuem.<br /><br />En conclusió, el Tió no serà mai el germà del Pare Nadal. Si el volem conservar, el tió, només depèn de nosaltres. També aprofito per defensar i reivindicar la Castanyada. No hi ha res com unes bones castanyes! Ni ratpenats, ni carbasses ni bruixes.<br /><br /><span style="font-family:arial;font-size:180%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 0, 0);">BON NADAL A TOTHOM!!!</span></span><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMd9Zpyk86R0hLsKeGrRrl1Bh1mxL2Btkt-DMeRvzDyP_njtYDE9gHhjzh0b5nvz6cTI2b-tFC_FdJyypwrAM4Zp_zcQgpXz79qxQB89DS7tGInrCCUPzJX3vpraVhRGko-m83O8jYNtu/s400/_cagatio_1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 307px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnMd9Zpyk86R0hLsKeGrRrl1Bh1mxL2Btkt-DMeRvzDyP_njtYDE9gHhjzh0b5nvz6cTI2b-tFC_FdJyypwrAM4Zp_zcQgpXz79qxQB89DS7tGInrCCUPzJX3vpraVhRGko-m83O8jYNtu/s400/_cagatio_1.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-53784227994843656972009-12-06T05:27:00.000-08:002009-12-06T06:53:53.152-08:00Un tresor d'ultramar<div style="text-align: justify;">Navegant per internet he trobat uns versos preciosos escrits per un poeta anomenat Pere Capellà. Com que no sabia qui era, he decidit buscar informació sobre ell al <a href="http://www.escriptors.com/autors/capellap/pagina.php?id_sec=1297">web d'escriptors</a>:<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" ><b>"Pere Capellà</b> (Algaida, Mallorca, 1907 - Palma, 1954) glossador i poeta, és especialment conegut com a dramaturg i mestre. </span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" > </span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" >Desenvolupa la seva producció teatral als anys quaranta i cinquanta en què, tot i la difícil situació política, aconsegueix presentar dalt de l'escena els seus ideals ètics i polítics en una llengua col·loquial, però moderna que esdevé punt de partida per a un un nou concepte de teatre a Mallorca. Algunes de les seves obres més conegudes són L'Amo de son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet (1954) que li valgueren un ampli reconeixement popular. </span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" > </span><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" >Primerament, però, Pere Capellà havia canalitzat la seva vocació i les seves inquietuds literàries a través de la poesia, com ho demostren les Cançons republicanes (1931), i els articles periodístics, publicats en diaris i revistes com Baleares o La voz de Porreras, entre d'altres, que reflecteixen les seves idees polítiques tot i l'entorn advers. I és que Pere Capellà ha passat a la història com a republicà convençut i compromès amb la seva època, la llengua i el poble."</span><br /><br />Ara que ja sabem més o menys qui va ser, us escric un dels seus poemes - inacabat-, <span style="font-style: italic;">Jo sóc català</span>, la lectura del qual em delecta. Espero que us agradi i que sàpigueu trobar en cada mot el sentiment que manté viva la flama entre el Principat i les illes, i la germanor que ens uneix (a catalans i balears).<br /><br /><strong style="font-weight: bold;">Jo sóc català</strong><br /><br /><span style="font-size:100%;">Enmig de la mar<br /></span> </div><span style="font-size:100%;">s'aixeca ma terra<br /></span> <span style="font-size:100%;">fins tocar el cel,<br /></span> <span style="font-size:100%;">que es deixa en la Serra,<br /></span> <span style="font-size:100%;">banderes de blau.<br /></span> <span style="font-size:100%;">Jo sóc balear,<br /></span> <span style="font-size:100%;">jo sóc de Mallorca,<br /></span> <span style="font-size:100%;">català insular.<br /></span> <span style="font-size:100%;">Tot el meu passat<br /></span> <span style="font-size:100%;">que la història allunya,<br /></span> <span style="font-size:100%;">el tenyeix de glòria<br /></span> <span style="font-size:100%;">la Gran Catalunya.<br /></span> <span style="font-size:100%;">En les rels profundes<br /></span> <span style="font-size:100%;">de la meva gent,<br /></span> <span style="font-size:100%;">un conqueridor<br /></span> <span style="font-size:100%;">portà, proa al vent,<br /></span> <span style="font-size:100%;">la nau que a Salou<br /></span> <span style="font-size:100%;">deixà ses amarres,<br /></span> <span style="font-size:100%;">seguint la bandera<br /></span> <span style="font-size:100%;">de les quatre barres.<br />Jo sóc de la raça,<br /></span> <span style="font-size:100%;">vella i gegantina,<br /></span> <span style="font-size:100%;">que espantà dels mars<br /></span> <span style="font-size:100%;">la gent sarraïna.<br /></span> <span style="font-size:100%;">Jo sóc de la Pàtria<br /></span> <span style="font-size:100%;">dels agermanats,<br /></span> <span style="font-size:100%;">Joanot Colom,<br /></span> <span style="font-size:100%;">vells antepassats,<br /></span> <span style="font-size:100%;">defensors heroics<br /></span> <span style="font-size:100%;">de tradicions,<br /></span> <span style="font-size:100%;">que en sang ofegaren<br /></span> <span style="font-size:100%;">Àustries i Borbons.</span> <p><span style="font-size:100%;">Herois de Mallorca,<br /></span> <span style="font-size:100%;">herois catalans,<br /></span> <span style="font-size:100%;">que en les hores greus<br /></span> <span style="font-size:100%;">us dàreu les mans,<br /></span> <span style="font-size:100%;">fent del nostre exemple<br /></span> <span style="font-size:100%;">un sagrat costum,<br /></span> <span style="font-size:100%;">jo us tinc en ma vida<br /></span> <span style="font-size:100%;">de guia i de llum.<br /></span> <span style="font-size:100%;">Jo sóc mallorquí,<br /></span> <span style="font-size:100%;">i és la meva glòria<br /></span> <span style="font-size:100%;">esser català<br /></span> <span style="font-size:100%;">per la meva història. </span> </p> <p><span style="font-size:100%;">Estim Catalunya<br /></span> <span style="font-size:100%;">perquè té un passat<br /></span> <span style="font-size:100%;">de lluita incansable<br /></span> <span style="font-size:100%;">per la llibertat;<br /></span> <span style="font-size:100%;">perquè dins un regne<br /></span> <span style="font-size:100%;">d'oprobi i de sang,<br /></span> <span style="font-size:100%;">teixí la grandesa<br /></span> <span style="font-size:100%;">del Corpus de Sang;<br /></span> <span style="font-size:100%;">perquè en tots els segles<br /></span> <span style="font-size:100%;">contra l'esclavatge<br /></span> <span style="font-size:100%;">... </span> </p><br /><span style="font-family: verdana; font-style: italic;font-size:85%;" class="text" > </span>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-86540400649198189602009-12-06T04:37:00.000-08:002009-12-06T05:00:47.311-08:00La llengua diu molt de nosaltres<div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 255, 255);font-size:100%;" >Aquest correu serveix per recolzar les persones que ja tenien clar que el català és una llengua, diferent de les altres llengües del món, però amb els mateixos drets que les altres. També serveix per ensorrar els arguments absurds i dèbils de les persones que creien o creuen que el català és un <em>dilalecte </em>del castellà.</span><br /></div><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 176, 240);font-size:100%;" ><br /></span><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);font-family:Arial;font-size:100%;" >Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'. En canvi, nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.</span> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà; i un femení, 'la grossa', aquí.</span></p><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);font-family:Arial;font-size:100%;" > </span><p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'.</span></p><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);font-family:Arial;font-size:100%;" > </span><p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.</span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans només són uns poca-vergonyes'.</span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.</span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.</span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" >A Espanya es veu que ho donen tot: dar besos, abrazos, pena, paseos , etc. M</span><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="" lang="FR">entre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: fer petons, abraçades, pena, un tomb...</span></span></p><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);font-family:Arial;font-size:100%;" ><span style=""><span style="" lang="FR"> </span>Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem més prim amb un 'escolti!'</span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 0, 0);font-family:Arial;font-size:100%;" ><span style=""> </span></span><p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="">Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.</span></span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="">Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas; i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.</span></span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="">Mentre ells 'hablan', aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.</span></span></p> <p class="ecxMsoNormal" style="font-style: italic;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:100%;" ><span style="">Allà, per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)...</span></span></p><br /><span style="font-size:100%;"><strong>Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, <em>diferent</em>, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.</strong></span><p class="ecxMsoNormal" style=""><br /></p>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-46826072417111521072009-11-07T02:54:00.000-08:002009-11-17T07:51:56.279-08:00Anem cap al nord: esborrem el Tractat dels Pirineus!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/img2/mani_perpinya_475.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 407px; height: 302px;" src="http://www.elsingulardigital.cat/cat/img2/mani_perpinya_475.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Avui, dissabte 7 de novembre, es commemoren els 350 anys de resistència a Perpinyà. 350 anys de tristesa, dolor, enyorança, impotència, lluita, reivindicacions, esperança...Sí, d'esperança, perquè sense aquest anhel d'atènyer algun dia el nostre desig - tornar a ser un poble lliure- la resistència no tindria sentit. Resistim perquè som conscients de "qui som" i de "qui no som". Volen destruir la nostra identitat per imposar la seva, però nosaltres ens oposem a fer-ho perquè no volem deixar de ser nosaltres mateixos/-es. Ja ho va dir una vegada Miguel de Unamuno: "Vencereu perquè teniu força bruta de sobres, però no convencereu. Per convèncer cal persuadir i per persuadir necessiteu el que no teniu: la raó i el dret en la lluita."</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Catalunya escapçada</span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://varonet.iespana.es/67corpusdesang-antoniestruch.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 231px;" src="http://varonet.iespana.es/67corpusdesang-antoniestruch.gif" alt="" border="0" /></a><p style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">Corpus de sang, d'Antoni Estruch (1907)<br /></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"></span><br /></p><p style="text-align: justify;">No em deixa publicar el documental, per tant, us deixo l'enllaç:<br /></p> http://vimeo.com/6666784<p style="text-align: justify;"><br /></p><h5 class="sotstitol"><span style="font-weight: bold;font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(255, 102, 0);">A Perpinyà es preveu que milers de catalans, del nord i del sud, es manifestaran per denunciar el Tractat dels Pirineus</span></span><br /></h5><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><strong><span style="font-weight: normal;">El Principat de Catalunya sempre ha començat a les Corberes. La Guerra dels Trenta Anys entre les corones castellano-aragonesa i francesa van acabar el 7 de novembre de 1659 mitjançant la signatura del </span><a style="font-weight: normal;" href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051147&BATE=tractat%20dels%20Pirineus"><em>Tractat dels Pirineus</em></a><span style="font-weight: normal;">, que escapçava les comarques septentrionals del Principat i les cedia a la corona francesa de Lluís XIV. Avui, just 350 anys després, milers de catalans nacionalment conscients es manifestaran a Perpinyà sota el lema </span><a style="font-weight: normal;" href="http://www.350anys.cat/"><em>350 anys de resistència</em></a><span style="font-weight: normal;">. ERC hi celebrarà el seu consell nacional, la JNC hi presentarà el seu nou nucli nord-català i divendres de la setmana vinent, el Barça de Joan Laporta </span><a style="font-weight: normal; color: rgb(0, 0, 0);" href="http://www.directe.cat/article/laporta-accentua-el-catalanisme-del-barca-programant-la-propera-reunio-de-la-directiva-a-p">reunirà</a><span style="font-weight: normal;"> a Perpinyà la seva junta directiva.</span></strong></span></p><p face="arial" style="text-align: justify;"><br /><strong></strong></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3055/3077323751_a13c18eb64.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 334px; height: 500px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3055/3077323751_a13c18eb64.jpg" alt="" border="0" /></a><p face="arial" style="text-align: justify;"><strong><br /></strong></p><div style="text-align: justify;font-family:arial;"> El <span style="font-weight: bold;"><span style="text-decoration: underline;"></span></span>manifest de la jornada ressalta que la resistència popular a l'afrancesament del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el nord de la Cerdanya i el Capcir és el que ha motivat que l'estat francès miri de 'convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.'<br /><br />Alhora, també raona: 'Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País! Esborrem el Tractat dels Pirineus!'.</div><p style="text-align: justify;"><br /></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.directe.cat/imatges/noticies/esborrem-tractat.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 423px; height: 258px;" src="http://www.directe.cat/imatges/noticies/esborrem-tractat.jpg" alt="" border="0" /></a><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;font-family:arial;" >Manifest dels 350 anys de resistència</span></span><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Avui, dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria. </span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Divisió que els Estats controlen com els hi convé :</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Esborrem el Tractat dels Pirineus!</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència!<br />Visca la Catalunya Nord, visca els Països Catalans!</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.federacio.cat/7denovembre/logo-350anys.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 331px; height: 127px;" src="http://www.federacio.cat/7denovembre/logo-350anys.jpg" alt="" border="0" /></a><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: center;"><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:verdana;font-size:180%;" ><span style="font-weight: bold;">NI FRANÇA NI ESPANYA, PAÏSOS CATALANS !!!</span></span></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: left; font-weight: bold;">Per més informació:</p><p style="text-align: left; color: rgb(51, 51, 255);"><a href="http://350anys.cat/">www.350anys.cat</a></p><p style="text-align: left;"><a href="http://directe.cat/"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">www.directe.cat</span></a><br /></p>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-70697749366921759052009-09-23T13:49:00.000-07:002009-09-23T17:09:51.776-07:00Un senador del PSOE compara les "corrides de toros" amb els castellers<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.columbia.edu/%7Exs23/castells/3de10.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 543px;" src="http://www.columbia.edu/%7Exs23/castells/3de10.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">El títol d'aquest missatge és el mateix<span style="font-style: italic;"> </span>que el de l'article del diari Avui que fa poc acabo de llegir.<span style="font-style: italic;"> </span>Ha sigut la primera notícia que he llegit. No m'estranya! En llegir el títol i deprés analitzar paraula per paraula, ha començat a sortir fum del meu cap. No he pogut entendre - i encara no entenc- com han pogut fer semblant comparació. A continuació exposaré la defensa d'aquest senador socialista, en Francisco Javier Sanz, una defensa <span style="font-style: italic;">ofensiva.</span><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.lamalla.org/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOhn6p4nZGXlZ6Vo3RkemOfcp+ZwKCdp6idj9HV1Q=="><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 223px; height: 297px;" src="http://www.lamalla.org/media_th/yeHd44OckN7c5ZPfpaCpnNiinMfC4ZjgrtHKyJSelaN0Y3hgnHGelJOhn6p4nZGXlZ6Vo3RkemOfcp+ZwKCdp6idj9HV1Q==" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">L'anxaneta</span><br /></div><br />Primer de tot, ha basat la seva defensa en la crítica d'altres activitats culturals no espanyoles, evidentment. Ha plantejat si el pes que aguanten els castellers i el fet que els nens o les nenes hagin de pujar a dalt de tot del castell per fer d'anxanetes no es pot considerar també un maltractament. Si seguim el seu criteri, també deu ser un maltractament fer una mudança, ja que hem de carregar sobre les nostres espatlles el pes dels mobles, de les caixes plenes d'objectes, llibres, etc. Un altre exemple de <span style="font-style: italic;">maltractament</span> - sempre seguint el criteri d'aquest socialista- serien les acrobàcies. Els portadors han de suportar el pes de l'àgil. Igual que en el món casteller, les persones més fortes es col·loquen a la base i les més àgils pugen a sobre d'aquesta base. I tenint en compte que els preocupa molt el fet que unes criatures pugin a dalt d'un castell, posarem un altre exemple de<span style="font-style: italic;"> maltractament</span>: el pes que han de carregar damunt les espatlles de dilluns a divendres. Suposo que ja deuen saber que el pes que porten a les motxilles pot perjudicar l'esquena: dolors, desviament de la columna vertebral, etc. Però d'això no en parlen. Clar, perquè els nens espanyols i les nenes espanyoles també van a l'escola com els catalans i les catalanes. Una activitat en comú no poden criticar-la pel que sembla. Tampoc parlen del <span style="font-style: italic;">maltractament</span> escolar: els invents que fan dintre de l'eduació, els canvis de plans i totes aquestes històries. No s'adonen que enfonsen l'eduació. Després la culpa la té el professorat. Que fàcil es carregar la responsabilitat al del costat!<br />Tornant al tema dels castellers, una colla castellera es crea perquè hi ha un interès compartit per un col·lectiu de persones: continuar mantenint viva la tradició castellera, és a dir, la mantenen perquè els agrada. Ho fan perquè volen, ningú els obliga a fer-ho. Assumeixen el risc que pot comportar enfilar-se a dalt d'un castell humà. El risc també és assumit pels ciclistes que entrenen a la carretera, pels escaladors, pels submarinistes, etc. Si comencéssim a destriar totes les activitats perilloses o aquelles que tenen un cert grau de risc, acabaríem tancats i tancades a casa. On hi ha l'ésser humà, hi ha el perill. En canvi, ningú demana als toros si volen ser <span style="font-style: italic;">torturats</span>. Més encara, els castellers són una activitat cultural, per passar una bona estona, per esbargir-se de la rutina i gaudir d'una bona estona. Aquest cas no és mateix que el dels toros<span style="font-style: italic;"></span>. D' aquesta activitat, que ells anomenen cultural, se'n desprèn una professió: els <span style="font-style: italic;">toreros</span>. La seva feina consisteix en torturar i matar animals, concretament toros (braus). Es guanyen un sou fent passar una mala estona a uns pobres animals mentre una colla de salvatges ho contemplen expectants des dels seus seients de la plaça. Contemplen com un torero es dedica a marejar un animal fent-lo passar per sota de la seva capa mentre el públic crida: <span style="font-style: italic;">olé,olé,olé</span>. Que divertit! Després la gent s'enfada quan algú li busca les pessigolles o té un corcó al seu costat que no el deixa tanquil ni cinc minuts. Però això no és tot. El més expectant per aquesta gent és quan entrenen en escena les <span style="font-style: italic;">banderilles</span>, bastons decorats amb banderetes, amb una llengüeta de ferro en un cap, que els<span style="font-style: italic;"> toreros</span> claven al bescoll dels toros. Els agrada veure com claven aquesta banderilla, com perforen la pell de l'animal, com raja la sang d'aquesta ferida que el torero acaba de fer molt <span style="font-style: italic;">bravament, </span>perquè clar, enfrontar-se a un toro té la seva dificultat i el seu perill també; per tant, els qui ho fan són molt valents. Que fàcil és enfrontar-se a algú o algun animal quan està ferit. L'espectacle continua: després d'una banderilla en ve una altra, i una altra i així van fent, fins que el pobre animal, malferit i abatut, no pot aguantar més aquesta tortura, aquesta carnisseria i cau derrotat enmig de la plaça. Però això no és tot. El torero no en té prou amb malferir-lo amb banderilles que necessitja l'ajuda d'una altra persona, muntada a cavall (pobre cavall, tot s'ha de dir), que duu a la mà una llança. És que les banderilles només tenen set o vuit decímetres de llarg, poca cosa per un animal tan robust com aquest. Necessiten un pal molt més llarg, de ferro si pot ser i punxegut i tallant. En aquells moments té lloc a la plaça un enfrontament desigual: dos contra un. Bé, en realitat l'enfrontament desigual és des del principi: l'animal només té el seu cos (banyes) i la seva força per defensar-se; el torero té la seva arma, les banderilles. Tanmateix, hi ha toros que no es deixen prendre el pèl per un <span style="font-style: italic;">xixarelo</span> que es defensa amb unes banderilles de <span style="font-style: italic;">pinxo moruno</span>. Els envesteixen i els claven una bona cornada als testicles. Llavors sí que es pot dir que els <span style="font-style: italic;">tenen ben agafats pels collons</span>/ous. Però no tots els toros tenen la mateixa sort que aquests valents (i vés a saber que els deu passar a aquests valents).<br />Tornant al tema de la justificació de les "corridas de toros", molta gent les defensa dient que mengem animals (pollastre, porc, conill, gall d'indi, peix, vedella, etc.) i ningú es queixa. Senyors i senyores, els animals també es mengen els uns als altres per sobreviure. Si anéssim a la selva i ens trobéssim un lleó, el rei de la selva li importaria un rave que nosaltres fossim "humans", ell el que voldria es satisfer la seva necessitat bàsica, que és menjar. No és el mateix matar un toro perquè vols alimentar-te, que tenir-lo allà al mig d'una plaça torturant-lo perquè t'ho passes bé i d'una manera o una altra necessites treure el teu orgull i mostrar a la gent la teva bravesa: oooh! Que valent que sóc!<br /><br /><br />En segon lloc, el PSOE i el PP s'han unit per defensar la mateixa causa. Encara resultarà que no són tan diferents, almenys en temes com aquests. Doncs bé, el seu argument ha sigut que totes les festes populars que se celebren a l'Estat espanyol tenen empara legal i és difícil distingir, segons els senadors Francisco Javier Sanz (PSOE) i Javier Marqués (PP), <span style="font-style: italic;">què és maltractament i què no ho és. </span>També han recordat la participació massiva que aquestes festes tenen, la seva capacitat d'atracció turística i la repercussió turística que tenen allà on se celebren. Vaja, tot un <span style="font-style: italic;">producte</span> per superar la crisi. Potser aquesta atracció turística és més negativa que positiva. O potser no, potser atrauen salvatges d'arreu del món perquè n' hi ha uns quants i unes quantes.<br />Pel que fa al maltractament, el diccionari de l'Encilopèdia diu que <span style="font-style: italic;">maltractar</span> és tractar malament. Si aquestes persones que tenen un càrrec com és el de senador i no saben distingir què és un maltractament i que no ho és, ja podem plegar. Jo no sé si són conscients del seu paper en la societat, si s'adonen de les paraules que surten per la seva boca. Deixant de banda un moment el món taurí, quina mena de confiança inspiren aquests senyors a les persones maltractades ja sigui per violència de gènere, familiar, escolar, etc. ? Potser aquest tipus de maltractament sí que el veuen clar o potser no. La gent acostuma a alarmar-se quan veu sang. Si no hi ha sang no hi ha perill o almenys no tant. Però sembla ser - tornant un altre cop al món taurí- que la sang d'un animal no té la mateixa importància que la d'un ésser humà. Si es fessin "corridas de persones" la gent s'esveraria i ho prohibirien. Seria inhumà, cruel, no seria ètic, etc. En canvi, fer-ho amb animals desperta passions. Sí, és cert, desperta passions, passions salvatges. Les persones tenim drets, els drets humans, i els animals no en tenen. Típic argument d'un salvatge aficionat als toros. Que jo sàpiga, tant els humans com els animals són éssers vius que habiten en un planeta anomenat Terra. El tret que els fa diferents és que l'ésser humà és un <span style="font-style: italic;">animal racional</span>. En poder utilitzar la raó, és quan comença a etiquetar el seu entorn. Que l'etiqueti no vol dir que conegui allò que s'amaga darrere d'aquest, sinó que ho fa per organitzar tots els elements del seu voltant a la seva manera. Per tenir-ho tot sota el seu control. Però el privilegi de poder gaudir de la raó no el converteix en l'amo del planeta encara que s'ho cregui. Simplement és un animal més en aquest sistema que sort té de la raó per desenvolupar-se. Per això, no té cap dret en tortuar els animals. No pot utilitzar les <span style="font-style: italic;">seves lleis </span>contra una altra espècie perquè li serien favorables. Clar, tot giraria entorn de l'ésser humà.<br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3402/3228170139_105d8c972a_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 311px; height: 328px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3402/3228170139_105d8c972a_o.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Per acabar, voldria tornar al començament del text, on he titllat la defensa d'aquest senador com a ofensiva. Per què és ofensiva? Perquè intenten defensar o justificar les <span style="font-style: italic;">corridas de toros</span> comparant-les amb els castellers, tota una activitat tradicional i cultural catalana. No saben defensar-les per elles mateixes. Necessiten buscar una víctima, en aquest cas una activitat cultural catalana. No saben reafirmar la seva identitat sense haver d'ofegar la nostra. Tenen una<span style="font-style: italic;"> unitat</span> patriòtica tan fràgil que necessiten controlar totes les seves <span style="font-style: italic;">parts</span> (les nacions que formen aquest Estat). Anul·len qualsevol manifestació cultural d'una nació perquè no es vegi la diferència que hi ha entre el centre i la perifèria, en aquest cas, entre Espanya i Catalunya. No saben com fer-s'ho perquè no es noti que Catalunya és una nació. És l'única manera que tenen de mantenir aquesta unitat aritificial.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Srq4MOBXIvI/AAAAAAAAAHc/KTlBy0qCPjA/s1600-h/DSC_0229.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 390px; height: 259px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Srq4MOBXIvI/AAAAAAAAAHc/KTlBy0qCPjA/s320/DSC_0229.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384818824536597234" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Els Tirallongues de Manresa</span><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Visca els castellers!!! Els Castells, patrimoni cultural i immaterial de la humanitat el setembre del 2010!!! </span></span><br /><br /><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">Ni art, ni cultura: tortura! Antitaurins/-es 100% !!!</span></span><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://es.geocities.com/anna_garau/Castellers.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 475px; height: 356px;" src="http://es.geocities.com/anna_garau/Castellers.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Unió per aquestes dues causes!!!</span><br /></div></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-10626416355853230632009-09-20T14:42:00.001-07:002009-09-20T16:27:36.998-07:00La flama d'un sentiment: Primera Marxa de torxes a Manresa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Srah7S5t2bI/AAAAAAAAAFc/_49fpw7dPYQ/s1600-h/M2009_01.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Srah7S5t2bI/AAAAAAAAAFc/_49fpw7dPYQ/s320/M2009_01.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383668444626278834" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;">El 10 de setembre, la nit abans de la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre), va tenir lloc a Manresa la primera Marxa de torxes per la independència. Felicito els organitzadors de la marxa perquè va estar molt ben organitzada, no va haver-hi cap incident (almenys que jo recordi) i tothom va a sortir a passar-s'ho bé i a encendre la flama d'un sentiment que mantenia- i encara manté- tota aquella gentada unida: la llibertat de la nostra terra! El camí cap a la independència dels Països Catalans.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sral5XB6bQI/AAAAAAAAAFk/ikwmVo2ANSc/s1600-h/106_1251.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 381px; height: 247px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sral5XB6bQI/AAAAAAAAAFk/ikwmVo2ANSc/s320/106_1251.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383672809421171970" border="0" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">El recorregut de la marxa va ser el següent: el punt de partida fou la Plaça Crist Rei on es podien comprar les torxes. Segons informen els diaris, les torxes, que n'hi havia unes 700, es van esgotar i molta gent va haver de fer el recorregut sense torxa. Parlant clar i català, la marxa va ser un èxit. Després vam recórrer l'últim tram del Passeig fins arribar a la Plaça Sant Domènec. Un cop a St.Domènec, vam continuar pel carrer del Born i, en arribar a la Plana de l'Om, vam enfilar el carrer Sant Miquel fins arribar al punt final, la Plaça Major on hi ha l'ajuntament. L'arribada va ser emocionant, almenys per a mi, ja que la gent estava cantant <span style="font-style: italic;">Els Segadors</span>, el meu únic himne patriòtic. I en temps d'opressió, el meu cant de llibertat. A més a més, abans de començar els actes van sorgir del silenci els crits que clamen la llibertat. Un d'ells era el típic crit de: Independència! (I-Inde-In-de-pen-den-ci-à).<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">A la Plaça Major hi havia un escenari al fons del qual hi havia penjada una estelada gegant. Des de l'escenari van tenir lloc la lectura del manifest de la<span style="font-style: italic;"> Festa per la Llibertat 2009</span>: <span style="font-style: italic;">Som una nació. Nosaltres decidim, </span>el parlament de Marcel Mateu, el cant dels<span style="font-style: italic;"> Segadors </span>i un concert<span style="font-style: italic;">.</span><br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;">La colla castellera Tirallongues també va participar a la Marxa de Torxes.<span style="font-style: italic;"> </span>Les seves actuacions van tenir lloc a l'inici i al final de la marxa. Quin goig escoltar el so de la gralla!!! M'encanta aquest instrument. Té un so molt agut, però per mi és un so dolç, carregat de sentiment, de tradició.<br /><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SratDwaGMHI/AAAAAAAAAGE/G0zkFD9vGx0/s1600-h/106_1242.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SratDwaGMHI/AAAAAAAAAGE/G0zkFD9vGx0/s320/106_1242.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383680684613578866" border="0" /></a>Per iniciar la marxa, els Tirallongues van aixecar un<br /></div><div style="text-align: center;"> pilar enmig de Crist Rei.<br /></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SrasJNWJB3I/AAAAAAAAAF8/0MjO0bU6i68/s1600-h/DSC_0229.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 212px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SrasJNWJB3I/AAAAAAAAAF8/0MjO0bU6i68/s320/DSC_0229.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383679678769334130" border="0" /></a>Els Tirallongues van alçar un altre pilar<br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">en arribar a la Plaça de l'Ajuntament</span><br /></div><br /><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SrarNk66Y_I/AAAAAAAAAFs/5jDqsUco57k/s1600-h/Estelada+castellers+tirallongues.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 297px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SrarNk66Y_I/AAAAAAAAAFs/5jDqsUco57k/s320/Estelada+castellers+tirallongues.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383678654305428466" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Mentre la gent cantava l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors,</span> <span style="font-style: italic;">els Tirallongues van aixecar un pilar amb l'estelada.</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">A la plaça de l'ajuntament també es van ballar sardanes. El ball el van portar a terme el grup Manresa Dansa i el públic. Jo de petita havia ballat sardanes, però el pas que precisament van ballar a la plaça és el que no recordo...Sense comentaris.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra5t7jMEzI/AAAAAAAAAGk/93jvun9fO6w/s1600-h/DSC_0262.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 212px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra5t7jMEzI/AAAAAAAAAGk/93jvun9fO6w/s320/DSC_0262.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383694603298542386" border="0" /></a><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra5coWiyPI/AAAAAAAAAGc/uDhEbs1qFvk/s1600-h/DSC_0257.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 212px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra5coWiyPI/AAAAAAAAAGc/uDhEbs1qFvk/s320/DSC_0257.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383694306087454962" border="0" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Després d'una breu descripció de la Marxa, explicaré l'experiència des del meu punt de vista. Més que la meva experiència, explicaré les emocions que van sorgir de dins meu, ja que sense emocions ni sentiments, no hi ha 11 de setembre, almenys per a mi.<br />Mai he viscut una Diada tan maca com la d'ahir. Jo sóc molt poruga i el por em fa por, però per una vegada a la vida no li he tingut por o com a mínim la por es va reduir. Vaig decidir portar una torxa i que la meva flama formés part d'aquella estora de foc. Quanta bellesa! Era preciós veure els carrers plens de flames que caminaven pel mateix camí: el camí cap a la llibertat. El <span style="font-style: italic;">caliu </span>està associat amb el foc, però aquell dia no només era el caliu del foc el protagonista, sinó el caliu de tota la gent que va participar en aquest acte simbòlic. El caliu d'un poble, d'una llengua, d'una tradició i d'una terra. Hi ha gent que creu que els actes simbòlics no tenen importància. Sabent com som els éssers humans, el simbolisme no forma part de les nostres vides, almenys una part petita? D'entrada, a la Marxa de torxes ja teníem el simbolisme del foc, molt lligat a la cultura catalana. Hem sigut i som un poble maltractat. En el passat, ens van voler enfonsar, fer desaparèixer. Però vam renèixer de les cendres, com el fènix. I ara, també ens volen enfonsar, ens venen la seva demagògia per fer-nos callar i mantenir-nos contents d'una manera artificial i enganyosa, però no ens llevaran la nostra única arma: la paraula. No oblidem qui som: el poble del seny i de la rauxa. No callarem! Hi ha qui diu que fracassarem si fem un referèndum, que el NO ens ridiculitzarà. <span style="font-style: italic;">Fracassar no és vergonyós, allò que és vergonyós és no intentar-ho</span>. Podrem fracassar, però el poble ja haurà expressat la seva opinió, ja haurà exercit un dret que la democràcia d'aquest Estat no li deixa exercir: que és la llibertat d'expressió. Més vergonyós és no deixar parlar un poble que viu sotmès sota un Estat "democràtic", que segons la democràcia el "poder" o part d'aquest recau sobre el poble. Sí, recau sobre el poble a l'hora de pagar impostos. Hi ha qui diu que no té valor el resultat d'una consulta feta en un poble independentista, Arenys de Munt. Què passa? Tindria més valor si el resultat hagués sigut un NO? Tindria més valor fer-la a l'Hospitalet o a Cornellà? Que jo sàpiga, la veu del poble d'Arenys de Munt té el mateix dret que qualsevol altre poble o ciutat, ja que no deixen de ser persones lliures amb dret de d'un país oprimit amb dret de decidir el que volen. Per tant, com a tals, poden demanar la llibertat de la seva terra per viure plenament en llibertat perquè com va dir Almirall: <span style="font-style: italic;">Ningú es pot sentir lliure si el seu poble no és lliure.</span><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra4lHqYh8I/AAAAAAAAAGU/mZxClb3hhn4/s1600-h/DSC_0151.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 354px; height: 235px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra4lHqYh8I/AAAAAAAAAGU/mZxClb3hhn4/s320/DSC_0151.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383693352419493826" border="0" /></a><br /><br />Tornant a la Marxa de torxes, a part de l'emoció que em va provocar veure la bellesa d'aquella estora de foc, també em vaig emocionar en sentir les paraules d'en Marcel Mateu. Sí senyor, tot un discurs ple d'arguments a favor de la independència. Arguments sòlids i amb sentit. No plens de mentides ni decorats amb la demagògia dels partits polítics com ara el PP, Ciudadanos, PSOE, etc.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra367JQVxI/AAAAAAAAAGM/4k5Z6QD5wwY/s1600-h/DSC_0278.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 212px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/Sra367JQVxI/AAAAAAAAAGM/4k5Z6QD5wwY/s320/DSC_0278.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383692627504813842" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Marcel Mateu</span><br /></div><br /><br />Per acabar, la llàgrima havia de caure i va passar cantant Els Segadors. Ja no va ser una emoció a nivell individual, sinó a nivell col·lectiu: veure tanta gent amb el puny esquerre alçat i cantant Els Segadors. No és un himne agressiu ni simpatitzant de l'odi. És un himne de defensa perquè en el moment que es va fer el poble havia de defensar-se. Com he dit abans, hem sigut un poble maltractat, especialment per la Corona de Castella (Espanya) i per França.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 204, 51);">Bon cop de falç defensors de la terra!</span><br /><br />Espero i desitjo que l'any que ve es torni a fer una Marxa de torxes. I si es fa, que sigui igual o millor que aquesta! Ah! I també desitjo poder participar-hi com a grallera dels Tirallongues ^^<br /><br /><br />Aquí us deixo el manifest.<br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);">SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM</span><br /><br /></span></div></div></div><strong></strong> <div align="justify">Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat. I <strong>avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat</strong>. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la <strong>memòria</strong> dels objectius i els compromisos assumits, la <strong>tenacitat</strong> en l’exigència de respecte democràtic i la <strong>dignitat</strong> en l’afirmació dels nostres drets nacionals.<br /><br />Mantenim la <strong>memòria dels objectius i compromisos</strong>, malgrat la infinitat de promeses incomplertes, malgrat l’allargassament indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.<br />Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.<br /><br />Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i <strong>reclamarem amb tenacitat que es compleixin</strong>, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.<br /><br />Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.<br /><br />Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?<br /><br />En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en <strong>l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya</strong>. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.<br /><br />Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè<strong> som una nació i nosaltres decidim</strong>.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Visca Catalunya lliure !!*!! </span><br /><br />I tampoc oblidem els nostres companys i les nostres companyes de la Catalunya Nord, de ses Illes i del País Valencià !!*!! <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Visca els Països Catalans lliures !!*!!</span><br /><br /><br /><br /><br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-78807456733242289732009-09-20T11:42:00.000-07:002009-09-20T13:16:18.224-07:00Una nova etapa<div style="text-align: justify;">Aquest dimecres vaig tancar definitivament la meva etapa com a batxiller en obrir-ne una de nova: la universitària.<br />D'una banda, és una etapa que ens fascina perquè és un canvi molt gran. Gran, aquesta és la paraula. Tant el canvi com nosaltres som grans, en teoria. Deixem de ser uns adolescents i unes adolescents i ens convertim en adults i adultes. Potser ens veiem petits i petites, però per dins hem de començar a adquirir la consciència d'una persona adulta. Dit amb unes altres paraules, ja no tindrem ni el pare ni la mare al nostre costat perquè ens resolguin els problemes o els dubtes que ens penetren per la ment o ens bombardegen en els moments més dificultosos. Tampoc els tindrem a la vora físicament, ja que ells treballaran en un lloc i nosaltres estudiarem en un altre; per tant,adquirirem independència. Com que el país encara no pot tocar-la amb les mans, comformem-nos de moment en tenir-la nosaltres primer. D'altra banda, el mateix canvi ens afecta d'una manera <span style="font-style: italic;">"negativa"</span>. Utilitzo aquesta paraula perquè els nervis, l'angoixa, l'enyorança i la desconeixença dels primers dies acostumen a fer-nos la guitza abans d'entrar a la universitat. Tanmateix, són uns sentiments o unes sensacions que necessitem per tenir present aquest canvi. A més, en el meu cas, l'enyorança no només em porta tristesa, també em porta bons records. Penso en el meu institut, en les amigues i els amics que he fet allà, en els professors i les professores, en la meva ciutat, etc.<br /><br />Pel que fa a la meva carrera, estudio Filologia catalana. Un cop acabada la selectivitat o abans de fer-la, molta gent em va demanar quina carrera faria. Jo, de manera natural, deia Filologia catalana. Un cop dita la carrera, m'hauria agradat tenir en aquell moment una càmera per filmar l'expressió de la seva cara. Una expressió que transmetia avorriment, estranyesa, duresa...Vaja, un pal de carrera segons aquella gent! Però per a mi, sincerament, la seva cara o la seva opinió no tenia cap mena d'importància. Jo ja feia mesos que havia resolt el meu dilema: estudiar Dret o Filologia catalana? Filologia catalana! Després d'aquesta elecció, a mesura que van anar passant els dies, vaig adonar-me que no m'havia equivocat. La carrera de Dret hauria format part del meu projecte d'una manera artificial. Qui em va conduir cap a Dret no va ser la meva persona, sinó l'opinió exterior: pares, tieta, la gent del carrer, etc. També em va influir la situació que vam viure. En canvi, Filologia catalana és una carrera que he triat perquè m'agrada, perquè m'omple i perquè la sento, la visc. Estimo la meva llengua, la catalana, i la meva cultura, la de Catalunya. A més a més, sóc una persona de lletres. Vull conèixer amb profunditat els secrets de la nostra llengua i de la nostra literatura. Vull saber parlar i escriure bé la llengua que descriu el meu entorn, que em permet comunicar-me amb els altres, que em permet llegir i entendre els pensaments que moltes persones han deixat escrits en llibres, etc.<br />Molta gent pot pensar que tot això és un avorriment, però a mi m'agrada, em fascina. Si hagués escollit Dret potser, en un futur llunyà, hauria acabat sent la més rica de la comunitat de veïns-en els millors dels casos-. Però com a persona, seria pobra, ja que la feina d'avocada o de jutgessa no m'ompliria perquè no m'agrada defensar culpables- si aquest fos el cas- ni jutjar persones. A més, és una feina que t'absorbeix molt de temps perquè has de treballar els casos i, en el cas de jutgessa, una responsabilitat molt gran recau sobre les teves espatlles. En canvi, hi ha gent que pot pensar que com a filòloga catalana acabaré asseguda a la cadira d'un institut fent classe de català. Però el que no sap aquesta gent és que segurament jo seré la mar de feliç explicant la llengua catalana perquè em sentiré realitzada com a persona, hauré fet una carrera que m'omple.<br /><br />Per acabar tot aquesta Bíblia, us desitjo un bon inici de curs!<br /></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-45843854469395482312009-07-27T05:24:00.000-07:002009-07-27T06:05:04.767-07:00Diccionari castellà-espanyol/espanyol-castellà
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CWINXP%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="Edit-Time-Data" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CWINXP%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_editdata.mso"><!--[if !mso]> <style> v\:* {behavior:url(#default#VML);} o\:* {behavior:url(#default#VML);} w\:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} </style> <![endif]--><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p {mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><strong><i><u><span style="color: rgb(51, 153, 102);font-family:Verdana;" >Un nou diccionari?</span></u></i></strong><span style="font-family:Verdana;"> <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center">
<br /><span style="font-family:Verdana;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" spt="75" preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"> <v:f eqn="sum @0 1 0"> <v:f eqn="sum 0 0 @1"> <v:f eqn="prod @2 1 2"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @0 0 1"> <v:f eqn="prod @6 1 2"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="sum @8 21600 0"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @10 21600 0"> </v:formulas> <v:path extrusionok="f" gradientshapeok="t" connecttype="rect"> <o:lock ext="edit" aspectratio="t"> </v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" alt="" style="'width:225pt;"> <v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\WINXP\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.jpg" href="http://www.elnuevodiacolecciones.com/_images/items/diccionarioRAE.jpg"> </v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center">
<br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://unbalinux.files.wordpress.com/2009/03/rae.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 328px;" src="http://unbalinux.files.wordpress.com/2009/03/rae.jpg" alt="" border="0" /></a></p> <p><span style="font-family:Verdana;"><span style="font-style: italic;font-family:lucida grande;" >Abans que comenci el curs ecolar 2009-2010, la RAE oferirà una oferta a la qual no podrem renunciar, ja que serà única! Parlo del seu 2x1: compres dos diccionaris- el de la RAE i el diccionari bilingüe castellà/espanyol,espanyol/castellà- pagant només un. (Totalment irònic)
<br /></span></span></p><p><span style="font-family:Verdana;">
<br /></span></p><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Fa temps que volia parlar d' aquest tema. Crec que és interessant discutir-lo. Com sempre, jo donaré la meva opinió;per tant, el que jo digui no va a missa. Simplement dic el que jo penso sobre aquest tema. Si vosaltres voleu dir la vostra,endavant.</p><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Per començar,mirem què diu el "Gran Diccionari de <st1:personname productid="la Llengua Catalana" st="on">la Llengua Catalana</st1:personname>" sobre els significats d'espanyol i castellà (quedeu-vos,sobretot,amb la definició lingüística--> LING):
<br /></p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CWINXP%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><link rel="Edit-Time-Data" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CWINXP%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_editdata.mso"><!--[if !mso]> <style> v\:* {behavior:url(#default#VML);} o\:* {behavior:url(#default#VML);} w\:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} </style> <![endif]--><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} p {mso-margin-top-alt:auto; margin-right:0cm; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">-Castellà -ana </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">1 adj i m i f De Castella o del castellà (llengua). </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;"><st1:metricconverter productid="2 m" st="on">2 m</st1:metricconverter> LING Llengua romànica de l'agrupament iberoromànic, parlada a la major part de l'estat espanyol i de les antigues colònies castellanes. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Espanyol -a </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">1 adj i m i f D'Espanya o de l'espanyol (llengua). </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">2 adj i m i f Hispànic. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;"><st1:metricconverter productid="3 m" st="on">3 m</st1:metricconverter> LING Castellà. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Segons el diccionari català, queda clar que castellà=espanyol i espanyol=castellà. El castellà és un dialecte del llatí (com el català,entre d'altres) que es parla en tot l'Estat espanyol i a l'Amèrica del Sud. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">El castellà i l'espanyol no són dues llengües diferents! Són la mateixa llengua dita de dues maneres diferents. I això per què? Doncs senyores i senyors, amb les llengües passa el que passà l'any 1714 amb Felip V, el qual va fer aquesta "equació": Castella=Espanya, i va imposar el model de Castella (llengua,cultura,lleis,etc.) arreu del que seria ara l'Estat espanyol. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">És tan gran el fanatisme i l'imperialisme d'alguns (ja ho deixo clar,alguns;no tots) nacionalistes espanyols, que la llengua que es parlava a Castella,el castellà, s'anomeni espanyol per englobar a les nacions oprimides. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">I perquè vegeu que no són simples suposicions meves, us deixo les definicions que fa "l'excel·lentíssima RAE" xD: </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">-Castellano </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">m. Dialecto románico nacido en Castilla <st1:personname productid="la Vieja" st="on">la Vieja</st1:personname>, del que tuvo su origen la lengua española. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;"> -Español </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">m. Lengua común de España y de muchas naciones de América, hablada también como propia en otras partes del mundo. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Fa gràcia llegir aquell tros de la definició de castellà:"[...] del que tuvo su origen la lengua española." jajaja És a dir, el castellano nació del castellano. Aquí es nota l'imperialisme: el castellà es considera com la llengua de Castella, que va originar l'espanyol. Però és que no té sentit! Agafes un diccionari Espanyol -Italià i un diccionari Castellà - Català, i tant les paraules espanyoles com les castellanes són exactament les mateixes. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Però no tot s'acaba aquí. Ara és quan ve la festa grossa! L'última gota d'aigua que fa vessar el vas. Guaiteu aquesta altra definició que dóna de castellà <st1:personname productid="la RAE" st="on">la RAE</st1:personname>: </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">m. Lengua española, especialmente cuando se quiere introducir una distinción respecto a otras lenguas habladas también como propias en España. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">En aquest cas, es parla de castellà quan se'l vol distingir de les altres llengües anomenades també espanyoles (català,basc i gallec). És a dir, els estudiosos de lletres hispàniques diferencien el castellà (llengua de Castella) de l'espanyol (llengua que engloba el castellà,el català,el basc i el gallec). En resum: espanyol=castellà, català, basc i gallec; castellà=llengua de Castella. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Després de tot aquest sarau, no ho trobeu força contradictori? La contradicció jo bàsicament la trobo en les definicions de <st1:personname productid="la RAE" st="on">la RAE</st1:personname>, ja que el diccionari de català m'ho ha deixat molt clar: lingüísticament l'espanyol és sinònim de castellà. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Ara,començaré a desglossar la meva opinió respecte aquestes contradiccions: </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">1.[Aquest punt és molt discutible ja que anomenar al castellà llengua espanyola "ho deuen fer" pel territori (Espanya), però jo deixo anar la meva per tocar els nassos xD]. Si segons <st1:personname productid="la RAE" st="on">la RAE</st1:personname> l'espanyol té el seu origen en el castellà, perquè després diuen que és una llengua espanyola? El català té el seu origen en el llatí; per tant, és una llengua llatina, però el llatí no és pas una llengua catalana, ni francesa, ni castellana...Qui dóna origen no pren el nom de les llengües resultants, crec jo. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">2.Si per a ells la llengua espanyola,a part d'incloure el castellà, també inclou les altres llengües de l'Estat: català, basc i gallec; per què els estrangers estudien espanyol? Per què els sud-americans parlen espanyol? Per què preval la denominació "espanyol" quan no deixa de ser "castellà, pur i dur"? Que jo sàpiga, els francesos que tinc al MSN em parlen en castellà, no pas en català, basc o gallec. Llavors, com es menja? No estudiaven espanyol? </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">La contradicció més grossa és la segona, i és on es pot apreciar l'imperialisme espanyol. Automàticament, han seguit els passos de Felip V amb la llengua i han fet això: castellà=espanyol. Perquè si de debò fessin l'equivalència espanyol=llengües de l'Estat, no es diria que els estrangers estudien espanyol, sinó castellà. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Ah! I els de sud Amèrica no deixen de parlar castellà amb algunes varietats pel que fa el lèxic, la gramàtica, la pronunciació,etc. Vaja, com els dialectes del català: el barceloní, el rossellonès, el valencià, el balear,etc. Totes tenen en comú el català. Doncs el mateix passa a l'Amèrica del Sud amb el castellà.
<br /></p><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">El català, el basc i el gallec, ni de conya són llengües espanyoles! Dir això és un insult a les seves cultures! Les llengües catalana, basca i gallega tenen la suficientment personalitat, força, importància i independència com la castellana o qualsevol altra. Per tant, no són les subordinades de ningú. La seva única llengua mare, amb l'excepció del basc, és la llengua llatina, la qual també és la mare del castellà. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">El català,el basc i el gallec tenen una llarga història darrera seu, una llarga tradició. Malgrat els esdeveniments de 1707 i 1714, no ens esborraran la memòria ni ens manipularan la nostra història. Si tenen set d'imperialisme, que escriguin novel·les, que es guanyaran la vida amb la imaginació que tenen.
<br />
<br />És vergonyós el que fan! Colla d'ignorants! Incults! En comptes de tan bla,bla,bla i tan sortir per la televisió, dediqueu-vos a la lectura, sobretot la històrica, que prou falta us fa! Que quedi clar que jo no tinc res en contra de la llengua castellana: ni la odio, ni la menysvaloro,etc. No vull ser com "aquells" que maltracten i menysvaloren la meva llengua materna. Jo, com a lletraferida (amant de conrear les lletres) que sóc,estimo el català perquè és la meva llengua i respecto les altres, ja que cadascuna té la seva particular bellesa, musicalitat i l'estimació dels seus i de les seves parlants. Cada cultura ens ensenya a veure el món des de punts de vista diferents. La llàstima és que "alguns" ens vulguin privar d'aquesta riquesa. </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;"><strong>LLUITEM</strong> pels nostres <strong>OBJECTIUS</strong>! Però no faltem mai el <strong>RESPECTE</strong> als altres, ja que nosaltres hem de donar l'exemple que ells no tenen! </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><p style="text-align: justify; font-family: georgia;">Defensar la teva llengua no és cap pecat i no fas cap mal! Els catalans i les catalanes que volem viure en català només demanem que se'ns respecti la llengua i la cultura de la terra, el català! </p><div style="text-align: justify; font-family: georgia;"> </div><div style="text-align: justify; font-family: georgia;">És vergonyós i ridícul quan els ximples dels nacionalistes espanyols diuen que intentem imposar el català a Catalunya! Imposar??? Saben què vol dir imposar? Aquí teniu la definició del <em>GDLC</em>: Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa. <em>Cada càrrec imposa uns deures. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa silenci als alumnes.</em> El català sempre ha sigut la llengua dels catalans i les catalanes. L'única llengua imposada que hi ha aquí és el castellà. El castellà mai ha sigut una llengua lligada a Catalunya, i molt menys al sentiment del poble català. El castellà ens el va imposar Felip V amb el <em>"Decret de Nova Planta"</em>, l'any 1714; per tant, el català és la llengua de Catalunya i el castellà la llengua d'imposició.Senyors polítics, no manipuleu! </div><p> </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center">
<br /><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" spt="75" preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"> <v:f eqn="sum @0 1 0"> <v:f eqn="sum 0 0 @1"> <v:f eqn="prod @2 1 2"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @0 0 1"> <v:f eqn="prod @6 1 2"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="sum @8 21600 0"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @10 21600 0"> </v:formulas> <v:path extrusionok="f" gradientshapeok="t" connecttype="rect"> <o:lock ext="edit" aspectratio="t"> </v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" alt="" style="'width:93.75pt;"> <v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\WINXP\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.gif" href="http://membres.lycos.fr/guapis/foro/interrogant.gif"> </v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--></p><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://membres.lycos.fr/guapis/foro/interrogant.gif"><img style="cursor: pointer; width: 125px; height: 123px;" src="http://membres.lycos.fr/guapis/foro/interrogant.gif" alt="" border="0" /></a></div><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-33681971272532723722009-07-21T17:33:00.000-07:002009-07-22T11:44:05.246-07:00Una cançó genial: Última volta (La Gossa Sorda)<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dx3lmL2YLAg6wrz6K8Y7LwPLMD1V0Kjqo45USErgsbwlOFBdtAwHDys-ugie6zXgJkUQd0RqBN1HWBQsXjixA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /></div><br /><br />L'última volta que et veig,<br />l'última volta que et veig...<br />L'última volta que et veig,<br />l'última volta que et veig...<br /><br />Va ser la nit d'un concert<br />d'un grup que mai no recorde,<br />i va passar tot com solen passar estes coses.<br />Jo només en el dessig pensava,<br />i tu em vas furtar la son i la letàrgia<br />I a poc a poc jo et buscava amb la mirada,<br />m'acostumava al teu gest i al teu parlar suau<br />i a la teua manera de parar la taula<br />i a la manera com rulaves<br />i a les cançons que més t'agradaven<br />Quan m'inventaves noms i jo m'emprenyava<br />Quan em despertaves amb carícies i et besava,<br />coquetes amb mel, colpets de cassalla...<br /><br />L'última volta que et veig,<br />"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br /><br />El nostre serà un adéu sense retrets, sense revenges<br />Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes,<br />com quan anàvem junts a la muntanya i ens apartàvem de la ruta marcada<br />Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar-les.<br />Seran els canuts, o seran les ganes d'oblidar-te<br />Em vas ensenyar a colar-nos al metro, a contar fins a deu abans de cagar-la<br /><br />Vas omplir el meu temps de jocs de paraules i diumenges sense ressaca.<br />Una vesprada de març, una cançó de Feliu i tu i jo despullats en aquell<br />pis de La Plana<br /><br />L'última volta que et veig,<br />"Que el cam et siga llarg i ple de llum i noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br />"... no-ves sen-des"<br />L'última volta que et veig,<br />"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br />L'ultima volta, ... l'última volta, ... l'última volta,<br />l'última, l'última, l'última, l'última, l'última...<br /><br />L'última volta que et veig...<br /><br />L'última volta que et veig,<br />"Que el camí no et siga llarg i ple de llum i noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br />"... no-ves sen-des"<br />L'última volta que et veig,<br />"... ple de llum i noves sendes, noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br />"... no-ves sen-des"<br /><br />Si jo fora més llest i tu ho sigueres menys,<br />canviaria la qüestió, canviarien els papers<br />Ama i senyora dels besos més inquiets<br />un plaer estar amb tú, recordar quan erem un<br />Si jo fora més llest i tú ho sigueres menys,<br />canviaria la questió, canviarien els papers<br />Ama i senyora dels besos més inquiets<br />un plaer estar amb tu, recordar quan érem un.<br /><br />L'última volta que et veig,<br />"Que el camí no et siga llarg i ple de llum i noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br />"... no-ves sen-des"<br />L'última volta que et veig,<br />"... ple de llum i noves sendes, noves sendes"<br />l'última volta que et veig...<br /><br /><br />Donem corda al català!!! Escoltem música en català!!! :D<br /><br />||*||Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-45535095485214106612009-07-21T16:33:00.000-07:002009-07-21T16:35:39.105-07:00Que n'aprenguin!<p align="justify"> <em>A continuació posaré una entrevista que li van fer a Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista madrileny. No tinc res a dir, simplement que estic totalment d'acord amb ell, tot i que quan diu que el castellà no s'hauria d'ensenyar a l'escola a mi em fa entrar en dubtes. D'una banda, vull que el català sigui la llengua oficial de Catalunya i que tothom tingui l'obligació de saber-la (en aquest moment l'única llengua obligada és el castellà, i el català simplement és un dret, però no una obligació), ja que és la llengua del país. Si a Catalunya no es parla català, aleshores a on es parlarà? A Valladolid? No! D'altra banda, si no s'ensenyés el castellà a Catalunya, què passaria amb el professorat de castellà? Es buscarien una altra feina o haurien de marxar de Catalunya per dedicar-se a l'ensenyança en castellà, crec jo. Però el que més greu em sap és que molts professors i moltes professores serien catalans i catalanes, i haurien de deixar la família i la casa per anar a buscar feina. Bé, ara tampoc dramatitzem perquè cada dia molta gent ha de deixar-ho tot per buscar-se la vida.</em> </p> <p align="justify"> <em>Sicerament, mentre que el català sigui reconegut com a llengua oficial de Catalunya, deixi de ser la típica segona llengua com és ara per culpa de la imposició del castellà i jo pugui parlar en català a tot arreu, més igual si s'ensenya castellà a l'escola. Oi que a les escoles s'ensenya anglès, francès, alemays,italià,etc.? Doncs el castellà també es podria ensenyar com a llengua estrangera. Però el fet d'ensenyar castellà a l'escola com a llengua estrangera, jo no voldria que al cervell dels immigrants es transformés en la idea següent: "Ah! Com que parlen castellà, sigui estrangera o no, parlem-lo!". Segurament que a Anglaterra ensenyen francès, però si jo vaig a Anglaterra, per molt que conegui la llengua estrangera que ensenyen a l'escola jo els hi parlaré en anglès perquè és la llengua del país.</em> </p> <p align="justify"> <em>I ja per acabar amb la introducció d'aquest bon home, només dir que si ets un o una lingüista de cap a peus, saps perfectament que el català és una llengua i que s'ha de respectar. I allò que diu el Sr.Savater: que el castellà està perseguit a Catalunya...Res de res senyor, vostè porta els papers molls! Com pot ser que el castellà estigui perseguit si a cada bar que entro se'm dirigeixen en castellà!? En tots segurament que no, però en la majoria sí!</em></p><p align="justify"><br /><em></em></p><strong><u>ENTREVISTA (feta per Carles Bellsolà)</u></strong> <div class="title_entrevista"> <em>"El castellà no hauria d'ensenyar-se a les escoles de Catalunya"</em> </div> <div class="body_entrevista"> </div> <div class="body_entrevista"> <img src="http://www.eldebat.cat/cat/img2/JC_Moreno_Cabrera_240.jpg" alt="JC Moreno Cabrera 240" title="JC Moreno Cabrera 240" /> </div> <div class="body_entrevista"><br /><strong>Juan Carlos Moreno Cabrera. Lingüista</strong><br />És madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, <em>El nacionalismo lingüístico</em> (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb <em>eldebat.cat</em>.<br /><br /><strong>En què consisteix el nacionalisme lingüístic?</strong><br />La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en general, són les reivindicacions d'una sèrie de regions que s'han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cultura. Perquè molts consideren que aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència correspon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la socieat de la globalització.<br /><br /><strong>Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola.</strong><br />Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l'ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s'hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d'Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix de la fal·làcia que, un cop establert l'Estat, en aquest cas, l'espanyol, es produeix un superació de totes les diferències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l'Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.<br /><br /><strong>Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme?</strong><br />És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El principal tret definitori del nacionalisme lingüístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altree. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que procedeix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l'anomenat nacionalisme català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà linguísticament.<br /><br /><strong>Cosa que sí fa el nacionalisme espanyol, segons el seu llibre. </strong><br />El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tampoc no veig això en l'anomenat nacionalisme català. Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de "llengua de comunicació" o "llengua d'encontre". Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic català, basc ni gallec. Molta gent m'ha tirat en cara que no critico la "imposició del català". Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Per tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és això una imposició?<br /><br /><strong>Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua dominant. El que fan es argumentar els drets individuals dels parlants. </strong><br />Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comunitat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques on predomina l'alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el català comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això comporta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del castellà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castellanistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Catalunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu temor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya.<br /><br /><strong>En canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d'extinció</strong><br />Depèn de amb quines altres llegües el comparis. Si comparem el català amb l'aragonès, doncs no està en perill d'extinció. Però el català s'ha de comparar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d'extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d'entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d'ús habitual, la llengua por defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisament perquè conviu amb el castellà.<br /><br /><strong>Per aquest mateix motiu, són apropiades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüística?</strong><br />L'única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l'escola és l'anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d'aprendre anglès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l'anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el català no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua pròpia de Catalunya.<br /><br /><strong>Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya?</strong><br />El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llengua a l'autòctona i totes dues hi conviuen. Però en el 90% dels casos, en realitat, és un bilingüisme substitutiu, en què és pretén que la llengua nova acabi substituint l'autòctona. Si a un nen català se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Recolzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L'única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l'altre. Cau pel seu propi pes.<br /><br /><strong>Però bona part de l'opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit.</strong><br />És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tothom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria malament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s'ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba creient.<br /><br /><strong>Els mateixos arguments sobra aquesta 'persecució' del castellà no s'apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico. </strong><br />Què ocorre quan se xoca amb una nacionalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l'anglès? Que, llavors, l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista.<br /><br /><strong>També se solen invocar raons de mercat o 'darwinistes', com diu vostè, per justificar el predomini d'una determinada llengua. </strong><br />El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d'altres que el tenen petit. Això significa emprar criteris de la globalització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l'economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: "Destruïm o baixem-lo al soterrani aquest quadro, que el visita molt poca gent". La cultura no és economia, és una altra cosa.<br /><br /><strong>Per què els escriptors en català venen tant pocs llibres a la resta de l'Estat?</strong><br />Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s'hagués fet una política plurilingüística de debò, als nens se'ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l'Estat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l'Estat. Així, els autors catalans no es plantejarien escriure en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim possible, acaba escrivint en castellà. D'aquesta manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més.<br /><br /><strong>Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l'Estat?</strong><br />Pràcticament totes les ressenyes i entrevistes que he tingut han estat de Catalunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l'Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agrada llegir opinions que reforcin les seves pròpies, no pas opinions totalment contràries. </div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-13991463663734698392009-07-21T16:26:00.000-07:002009-07-21T16:30:46.639-07:00Paraules contra el vent<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SmZPnZA1QEI/AAAAAAAAAAM/C6t3rO8ytm0/s1600-h/xap071.JPEG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_sXbx2MRbraw/SmZPnZA1QEI/AAAAAAAAAAM/C6t3rO8ytm0/s320/xap071.JPEG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361059944579022914" border="0" /></a><br /><p style="font-style: italic;" align="center"> <strong><u><span style="color: rgb(0, 0, 255);font-size:medium;" >PARAULES CONTRA EL VENT</span></u></strong> </p> <span style=";font-family:Arial;font-size:x-small;" > <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Al cel hi ha estrelles, al mar aigua salada i al cor dels catalans la senyera i l'estelada !!! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Cap a l'est d'un vell país, n'hi ha un altre que sospira i espera que aviat pugui ser alliberat. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- És terra molt estimada per tots els seus habitants, 4 barres ens uneixen, i ens converteixen en catalans. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Aquesta terra catalana aviat sera més que això, serà un país orgullós que partirà Espanya en dos. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Catalunya és d'Espanya: criden els feixistes satisfets, però no saben que algun dia Catalunya se'n podrà desfer. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Tenim dèficits, alguns importants. No som perfectes, però som catalans. </span></strong> </p> <span style=";font-family:Arial;font-size:x-small;" > <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" ></span></strong> </p> <div> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Molta gent diu que nosaltres som garrepes i creguts, però no saben que nosaltres també som collonuts! </span></strong> </div> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si un dia el sol s'apaga i les estrelles deixen de brillar, podré dir que ja no sóc català </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si un dia em llevo i no em sento català, prepareu-me la tomba que em deixo enterrar. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- ||*|| Independència fins a la fi de l'existència ||*|| </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- L'estelada no és un tros de tela cosida o pintada a mà, és una terra on es parla català. Estelada és coratge, Estelada és color, Estelada és la sang vessada pels nostres lluitadors. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Les parets callaran quan la terra sigui lliure. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si viure és morir per allò que estimes, jo moro per Catalunya terra ferma i sempre unida. Si mai la pau es trenca, donaré un bon cop de falç tot cercant la llibertat. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Sense València no hi ha independència !!! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Defensar la terra no es cap delicte. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Unitat per unitat, lluitar per vèncer. </span></strong> </p> <span style=";font-family:Arial;font-size:x-small;" > <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si Espanya fos un donut, Madrid seria inexistent i a la primera queixalada Catalunya independent !!! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si mai et diuen espanyol posa't a riure, i crida ben fort visca la terra lliure! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Sense dones no hi ha revolució. Dones lliures en una terra lliure! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- El teu cor és lliure, tingues el valor de fer-li cas. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Països Catalans independència o mort !!! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Guillem Agulló, mai morirem, mai t'oblidarem. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Cap agressió sense resposta. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Contra la societat patriarcal , alliberament sexual. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Que s'en vagin, fora l'exèrcit espanyol. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si mai veus una terra tan bonica com la lluna, no ho dubtis, és Catalunya. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. Un ball: la sardana. I un somni: la llibertat. I si quelcom queda pendent: Catalunya independent. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. I és que a mi ningú m'enganya: Catalunya no és Espanya! </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Viure a Catalunya i no saber català és com ser un cuiner i no saber cuinar. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- La constitució és la nostra presó. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Si Franco s'aixequés de la tomba quina hòstia es fotaria contra la tapa. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. Un ball: la sardana. I un somni: la llibertat. </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior. (Joan Rendé) </span></strong> </p> <p align="left"> <strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" >- No ploris per una terra que lluita, LLUITA per una terra que plora.</span></strong></p><p align="left"><br /><strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:medium;" ></span></strong></p></span></span></span><img src="file:///C:/DOCUME%7E1/WINXP/CONFIG%7E1/Temp/moz-screenshot.jpg" alt="" />Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9089371033928503098.post-53557986459087054222009-07-21T15:57:00.000-07:002009-07-21T17:25:05.987-07:00Hola a tothom!<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:verdana;font-size:small;" >Aquest missatge serveix per donar la benvinguda a la gent que entri al meu bloc i per dir quatre coses sobre el bloc.</span><br /><span style=";font-family:verdana;font-size:small;" ></span><br /><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:verdana;font-size:small;" >En aquest bloc escriuré i penjaré articles relacionats amb la llengua i la cultura catalanes; i més ara, que dintre de poc (al setembre) començaré la carrera dels meus somnis: Filologia catalana!</span><br /><span style=";font-family:verdana;font-size:small;" >Segons la meva opinió, no és cap obsessió tenir blocs dedicats a Catalunya i a la independència. M'agrada escriure i parlar de la meva cultura. També m'agrada argumentar les meves opinions i debatre temes relacionats amb la sociolingüística, com per exemple el bilingüisme, la diglòssia, la relació català-castellà,etc. <span style="font-size:85%;"> </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:verdana;">M'agrada fer-ho perquè avui dia es publiquen moltes mentides sobre la realitat que hi ha a Catalunya.</span></span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Apa, espero que us agradi i, si no és així, us hi poseu fulles! xD<br />Espero que comenteu molt però sense insultar, ja que parlant correctament la gent s'entén.</span><br /><br />||*||<br /></div></div><span style="font-size:small;"><span style="font-family:verdana,geneva;"></span></span></div>Lyonshttp://www.blogger.com/profile/14459949976828383831noreply@blogger.com0