dissabte, 7 de novembre del 2009

Anem cap al nord: esborrem el Tractat dels Pirineus!


Avui, dissabte 7 de novembre, es commemoren els 350 anys de resistència a Perpinyà. 350 anys de tristesa, dolor, enyorança, impotència, lluita, reivindicacions, esperança...Sí, d'esperança, perquè sense aquest anhel d'atènyer algun dia el nostre desig - tornar a ser un poble lliure- la resistència no tindria sentit. Resistim perquè som conscients de "qui som" i de "qui no som". Volen destruir la nostra identitat per imposar la seva, però nosaltres ens oposem a fer-ho perquè no volem deixar de ser nosaltres mateixos/-es. Ja ho va dir una vegada Miguel de Unamuno: "Vencereu perquè teniu força bruta de sobres, però no convencereu. Per convèncer cal persuadir i per persuadir necessiteu el que no teniu: la raó i el dret en la lluita."


Catalunya escapçada


Corpus de sang, d'Antoni Estruch (1907)


No em deixa publicar el documental, per tant, us deixo l'enllaç:

http://vimeo.com/6666784


A Perpinyà es preveu que milers de catalans, del nord i del sud, es manifestaran per denunciar el Tractat dels Pirineus

El Principat de Catalunya sempre ha començat a les Corberes. La Guerra dels Trenta Anys entre les corones castellano-aragonesa i francesa van acabar el 7 de novembre de 1659 mitjançant la signatura del Tractat dels Pirineus, que escapçava les comarques septentrionals del Principat i les cedia a la corona francesa de Lluís XIV. Avui, just 350 anys després, milers de catalans nacionalment conscients es manifestaran a Perpinyà sota el lema 350 anys de resistència. ERC hi celebrarà el seu consell nacional, la JNC hi presentarà el seu nou nucli nord-català i divendres de la setmana vinent, el Barça de Joan Laporta reunirà a Perpinyà la seva junta directiva.



El manifest de la jornada ressalta que la resistència popular a l'afrancesament del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el nord de la Cerdanya i el Capcir és el que ha motivat que l'estat francès miri de 'convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.'

Alhora, també raona: 'Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País! Esborrem el Tractat dels Pirineus!'.



Manifest dels 350 anys de resistència

Avui, dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.

El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.

Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.

Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.

Divisió que els Estats controlen com els hi convé :

- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.

- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.

- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió

- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.

Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.

Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.

Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.

També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.

Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència!
Visca la Catalunya Nord, visca els Països Catalans!



NI FRANÇA NI ESPANYA, PAÏSOS CATALANS !!!



Per més informació:

www.350anys.cat

www.directe.cat

3 comentaris:

  1. Laia, crec seriosament que hauries de fer una entrada dedicada al verb "atançar-se". Tots en contra del verb "asumar-se"!!! ;)


    Gemma

    ResponElimina
  2. Quina passió en les teves paraules Laia ^^.

    Saps? Va faltar un pèl de que no pugés a Perpinyà per aquesta data, la colla de grallers amb qui assajo estarem a punt d'arribar-nos, atançar-hi el cap a veure què es coïa pel nord del país, una llàstima que no hi pugéssim (sniff, sniff)

    :p Jordiet

    ResponElimina
  3. Perdoneu que us contesti ara, però és que ja hey pogut comprovar que tinc el blog força abandonat :(

    Gemma, em sembla una molt bona idea! ;-) Certament, ja tenia pensant en fer una entrada dedicada a la llengua, als barbarismes, etc.

    Jordi, no t'amoïnis! Hi ha més dies que llonganisses!

    Salut i forç al canut!

    ResponElimina