L'altre dia, de camí cap a Viladecans en cotxe, un amic meu em va dir que ja tenia ganes que arribés el mes de gener perquè jo abandonés la feixuga velocitat de 80km/h per la moderada de 120km/h...Dic moderada perquè després ell va afegir al seu discurs la següent teoria o regla de 3: "Com que ja farà un any que tindràs el carnet, podràs anar a 120km/h; per tant, podràs arribar perfectament als 140km/h...". En dir-m'ho, em vaig quedar pensativa. Podria dir "de pedra", però no va ser així perquè, tenint en compte que ell va a aquesta velocitat, ja m'esperava que m'animés a fer-ho també. Finalment, de la meva boca no va sortir cap mot; vaig deixar que el silenci contestés per mi. En no trobar cap resposta per part meva, el meu amic va tenir la necessitat de tornar a intervenir. Aquest cop, va deixar caure enmig de la conversa el tema sobre la plataforma del Moviment 140km/h. Ell es va preguntar en veu alta com deurien anar les firmes, si ja n'haurien haver recollit moltes. Aleshores, sí que vaig intervenir-hi jo: "No ho sé, només sé que la meva no la tenen ni la tindran." "No!? Jo em pensava que havies signat?", em va demanar tot sorprès. A la meva resposta anterior vaig afegir-hi, amb un to sarcàstic, que en lloc de crear plataformes a favor d'un augment del límit de velocitat (en aquest cas, de 120km/h a 140km/h), el que haurien de fer és una recollida de signatures per pagar el graduat escolar als eixelebrats que posen en perill la seva vida i la dels altres a la carretera.
Avui cerquen signatures per recolzar el Moviment 140. Demà, què serà, el Moviment 160? Per justificar aquesta demanda, expliquen que a molts països d'Europa 140 és una velocitat legal, fins i tot a Alemanya hi ha trams sense límit de velocitat. Fatalitat humana: comparar-nos els uns amb els altres. Si els alemanys tenen trams de carretera sense límit de velocitat, segurament es deu a la seva actitud davant del volant, és a dir, deuen (dic 'deuen' perquè no ho sé del cert) ser conscients que estan conduint un vehicle no pas una joguina (la comparació és patètica, però és que a la carretera et trobes cada individu que t'empeny a pensar que hi ha gent que es creu que entre les mans té un cotxe de Scalextric), deuen ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via, deuen circular per la dreta deixant els carrils per avançar lliures, la qual cosa evita embussos; deuen conèixer l'existència dels intermitents; per tant, els utilitzen per indicar que faran un canvi de direcció, etc. Les carreteres de Catalunya, en canvi, semblen Can Pixa rellisca: la gent va per on vol (per sort, no tothom), fins i tot, hi ha cotxes que circulen per l'esquerra i, a causa de dur una velocitat més lenta que els vehicles que els segueixen, els fan frenar. Com a conseqüència, es produeixen obstruccions al carril esquerre, mentre que el carril dret està lliure (i això que l'esquerre servia per avançar...). Quant als intermitents, hi ha gent que desconeix la seva existència (sobretot a les rotondes, ja siguin urbanes o interurbanes). Per exemple, al davant tens un cotxe que de cop i volta comença a frenar. Consegüentment, et fa frenar a tu també. No entens el perquè de la frenada. Uns quants metres més endavant veus que pren una sortida i abandona la via. Tant li costava indicar amb l'intermitent que sortiria de la via per prendre la propera sortida? El simple gest de posar l'intermitent hauria proporcionat una informació beneficiosa per a tothom. Tal i com em va dir un dia el meu apreciat professor de l'autoecola: "Posar un simple intermitent pot evitar un accident (o una topada ximple)". És cert, no va exagerar, ja que molts cops vas per la ciutat i el del teu davant, de sobte, es para enmig del carril. Senyor/-a, per a què serveixen els quatre intermitents?
Tornant al consell que em va donar el meu amic (Com que ja farà un any que tindràs el carnet, podràs anar a 120km/h; per tant, podràs arribar perfectament als 140km/h...), si la velocitat màxima permesa és de 120km/h, per què he d'anar a 140km/h? Per què he d'infringir la norma? Què en treure, de beneficiós? De beneficiós no ho sé, però de dolent sí. Infringir la norma em pot portar conseqüències administratives, com ara multes i resta de punts. Desafiar l'asfalt, em pot costar la vida o part d'ella. Ah! I no només la teva, sinó la dels altres. Aquí ja estem tocant la llaga amb els dits. Doncs bé, reconec que he pogut tenyir de dramatisme aquesta afirmació, però, si un dia he de frenar de cop i volta per qualsevol emergència, no tindré més probabilitats de patir un accident si vaig a 140km/h que no pas si vaig a 120km/h? En anar més ràpid, més trigaré a frenar el cotxe. Pel que fa al cop, no serà més fort si el rebo a 140km/h que a 120km/h? Tal i com em va dir un dia el meu estimat professor de l'autoescola " la gent presumeix de saber córrer, però ningú presumeix de saber frenar". Frenar és tan o més important que accelerar. Accelerar pots fer-ho en qualsevol moment. En canvi, per frenar has de tenir moltes coses en compte: la manera com frenes (suaument o bruscament), calcular la distància de frenada, etc.
Sincerament, no sé quina és l'opinió que ell té sobre la vida, però la meva sí que la tinc molt clara: me l'estimo, per això prefereixo abans arribar tard que mai. Només en competicions atlètiques et donen premis si arribes el primer. Quan viatges i fas trajectes en cotxe o en qualsevol altres mitjà de transport, l'únic premi que preval per damunt de qualsevol altra cosa és arribar a port i retrobar-te amb les persones que t'estimen. Per tant, no correré amb el cotxe per tal de no correr riscos a la carretera.
Com a conclusió, i ja per acabar, només deixeu-me dir que jo em vaig treure el carnet de conduir per poder desplaçar-me en cotxe fins als llocs on no puc fer-ho a peu, per no haver de dependre del transport públic ni dels seus horaris inflexibles ni de les seves tarifes de jutjat de guàrdia. D'entre els meus motius, no hi figura cap relacionat amb el fet de córrer. Sóc conductora, no una pilot de Fórmula 1. Qui vulgui córrer, que se'n vagi al circuit de Montmeló. Si ho troba car, que reflexioni: la vida té un valor massa gran per malmetre-la de qualsevol manera; per tant, jugar-se-la a la carretera t'acaba sortint més car que en un circuit. El circuit el pots tenir per a tu sol/-a; la carretera no.
Salut i gasoil o gasolina (benzina, si us agrada més)! :)
Avui cerquen signatures per recolzar el Moviment 140. Demà, què serà, el Moviment 160? Per justificar aquesta demanda, expliquen que a molts països d'Europa 140 és una velocitat legal, fins i tot a Alemanya hi ha trams sense límit de velocitat. Fatalitat humana: comparar-nos els uns amb els altres. Si els alemanys tenen trams de carretera sense límit de velocitat, segurament es deu a la seva actitud davant del volant, és a dir, deuen (dic 'deuen' perquè no ho sé del cert) ser conscients que estan conduint un vehicle no pas una joguina (la comparació és patètica, però és que a la carretera et trobes cada individu que t'empeny a pensar que hi ha gent que es creu que entre les mans té un cotxe de Scalextric), deuen ser més respectuosos amb els altres usuaris de la via, deuen circular per la dreta deixant els carrils per avançar lliures, la qual cosa evita embussos; deuen conèixer l'existència dels intermitents; per tant, els utilitzen per indicar que faran un canvi de direcció, etc. Les carreteres de Catalunya, en canvi, semblen Can Pixa rellisca: la gent va per on vol (per sort, no tothom), fins i tot, hi ha cotxes que circulen per l'esquerra i, a causa de dur una velocitat més lenta que els vehicles que els segueixen, els fan frenar. Com a conseqüència, es produeixen obstruccions al carril esquerre, mentre que el carril dret està lliure (i això que l'esquerre servia per avançar...). Quant als intermitents, hi ha gent que desconeix la seva existència (sobretot a les rotondes, ja siguin urbanes o interurbanes). Per exemple, al davant tens un cotxe que de cop i volta comença a frenar. Consegüentment, et fa frenar a tu també. No entens el perquè de la frenada. Uns quants metres més endavant veus que pren una sortida i abandona la via. Tant li costava indicar amb l'intermitent que sortiria de la via per prendre la propera sortida? El simple gest de posar l'intermitent hauria proporcionat una informació beneficiosa per a tothom. Tal i com em va dir un dia el meu apreciat professor de l'autoecola: "Posar un simple intermitent pot evitar un accident (o una topada ximple)". És cert, no va exagerar, ja que molts cops vas per la ciutat i el del teu davant, de sobte, es para enmig del carril. Senyor/-a, per a què serveixen els quatre intermitents?
Tornant al consell que em va donar el meu amic (Com que ja farà un any que tindràs el carnet, podràs anar a 120km/h; per tant, podràs arribar perfectament als 140km/h...), si la velocitat màxima permesa és de 120km/h, per què he d'anar a 140km/h? Per què he d'infringir la norma? Què en treure, de beneficiós? De beneficiós no ho sé, però de dolent sí. Infringir la norma em pot portar conseqüències administratives, com ara multes i resta de punts. Desafiar l'asfalt, em pot costar la vida o part d'ella. Ah! I no només la teva, sinó la dels altres. Aquí ja estem tocant la llaga amb els dits. Doncs bé, reconec que he pogut tenyir de dramatisme aquesta afirmació, però, si un dia he de frenar de cop i volta per qualsevol emergència, no tindré més probabilitats de patir un accident si vaig a 140km/h que no pas si vaig a 120km/h? En anar més ràpid, més trigaré a frenar el cotxe. Pel que fa al cop, no serà més fort si el rebo a 140km/h que a 120km/h? Tal i com em va dir un dia el meu estimat professor de l'autoescola " la gent presumeix de saber córrer, però ningú presumeix de saber frenar". Frenar és tan o més important que accelerar. Accelerar pots fer-ho en qualsevol moment. En canvi, per frenar has de tenir moltes coses en compte: la manera com frenes (suaument o bruscament), calcular la distància de frenada, etc.
Sincerament, no sé quina és l'opinió que ell té sobre la vida, però la meva sí que la tinc molt clara: me l'estimo, per això prefereixo abans arribar tard que mai. Només en competicions atlètiques et donen premis si arribes el primer. Quan viatges i fas trajectes en cotxe o en qualsevol altres mitjà de transport, l'únic premi que preval per damunt de qualsevol altra cosa és arribar a port i retrobar-te amb les persones que t'estimen. Per tant, no correré amb el cotxe per tal de no correr riscos a la carretera.
Com a conclusió, i ja per acabar, només deixeu-me dir que jo em vaig treure el carnet de conduir per poder desplaçar-me en cotxe fins als llocs on no puc fer-ho a peu, per no haver de dependre del transport públic ni dels seus horaris inflexibles ni de les seves tarifes de jutjat de guàrdia. D'entre els meus motius, no hi figura cap relacionat amb el fet de córrer. Sóc conductora, no una pilot de Fórmula 1. Qui vulgui córrer, que se'n vagi al circuit de Montmeló. Si ho troba car, que reflexioni: la vida té un valor massa gran per malmetre-la de qualsevol manera; per tant, jugar-se-la a la carretera t'acaba sortint més car que en un circuit. El circuit el pots tenir per a tu sol/-a; la carretera no.
Salut i gasoil o gasolina (benzina, si us agrada més)! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada