Tots units fem força!

Enhorabona Barça, us la mereixíeu!

Diumenge passat, dia 16 de maig del 2010, el FC Barcelona es va proclamar campió de la Lliga BBVA de futbol. Després d’aquesta gesta històrica, el Barça va sumar el seu vintè títol de lliga. Per què he anomenat “gesta històrica” al fet d’haver aconseguit la lliga? Perquè enguany hem viscut i hem patit un campionat d’infart que, finalment, ha acabat convertint-se en una “lliga rècord”, ja que el Barça l’ha guanyada assolint 99 punts! És a dir, una barbaritat! Mai cap equip havia necessitat tants punts per ésser campió. Els mateixos jugadors blaugranes, quan faltaven quatre o tres jornades perquè s’acabés el campionat, van admetre que estaven sorpresos per la situació en què es trobaven: haver d’aconseguir els 99 punts per poder ser campions. El fet que ha influït en l’obtenció de semblant quantitat de punts ha estat la pressió que el club culé ha rebut setmana rere setmana des de Madrid. L’equip blanc, dirigit per en Pellegrini, també era un aspirant al títol. Tanmateix, el Madrid tenia una situació més complicada que el Barça: el Barça havia de guanyar tots els partits per no perdre cap punt; per tant, depenia d’ell mateix (cal tenir en compte que era el líder de la classificació). En canvi, l’equip espanyol depenia del Barça perquè malgrat que ells guanyessin tots els partits, si el Barça també guanyava els seus, la lliga se l’emportaria l’equip català a causa del punt de diferència que els separava a la taula de la classificació.

Les últimes jornades es van viure amb molta “tensió”, almenys aquesta fou la intenció de la “central elèctrica” de la Meseta: socarrimar les idees dels blaugranes per tal de desestabilitzar-los psicològicament. Davant de la impotència de veure que un equip, la base del qual estava formada per un talonari de gairebé 300 milions d’euros, era incapaç de superar el seu etern rival, l’única arma que els quedava era la premsa, però de la dolenta. Al començament de la lliga, es defensaven dient que com que l’equip era nou (perquè havien fitxat molts jugadors: Kaka, Cristiano Ronaldo, Benzema, Xabi Alonso, Albiol, Arbeloa, etc.), encara havien de trobar l’equilibri i el bon joc. Però les jornades anaven passant i el bon joc no arribava. El primer a rebre crítiques fou l’entrenador. No m’agradaria ser entrenadora del Madrid perquè quan un projecte no surt tal i com s’havia planejat, l’entrenador és la primera víctima de les crítiques. En moltes ocasions, quan un equip no rendeix o no troba el joc que s’esperava d’ell, part del mal funcionament del grup la té l’entrenador i ha d’assumir la responsabilitat de reanimar el joc. Si no ho aconsegueix, ha d’assumir les conseqüències respectives. Però en el cas de Pellegrini, què és el que ha fet tan malament perquè l’hagin de fer fora del club? Aquest any s’ha vist un dels millors Madrid, fins a l’últim moment ha disputat la lliga amb el millor equip del món, però tot i que hagi acabat en segona posició, ho ha fet amb 96 punts, tres menys que el líder, el Barça. Des del meu punt de vista, en Pellegrini ha fet un gran treball com a entrenador. Ha hagut de dirigir un equip totalment nou, ple de “cracks” i ja se sap que dominar el caràcter de semblants estrelles no és gens fàcil, si no que ho demanin al Rijkard, ex entrenador del FC Barcelona. Doncs sembla ser que l’entrenador del Madrid ha de ser un ésser diví inspirat per les muses perquè només els déus poden atènyer la perfecció. No obstant això, el Madrid no ha guanyat perquè ha tingut al seu davant un dels millors Barça de la història, un equip que venia de guanyar les “sis copes”, una fita que cap altre equip ha aconseguit. Per tant, la culpa no ha estat del Pellegrini, sinó del mur blaugrana. L’equip d’en Pep Guardiola ha estat superior i el fet que demostrat aquesta superioritat són les quatre victòries culés consecutives davant de l’equip merengue (no us oblideu del meravellós “chorreo”: 2-6!). Tornant al tema de les crítiques i aprofitant l’esment dels “clàssics”, si al principi del paràgraf parlàvem de la pressió periodística, a les últimes jornades també s’hi va sumar l’entrenador blanc (el pobre, com que ja es veia amb l’aigua fins al coll, ja no sabia què dir). En Manuel Pellegrini va declarar que si el Barça guanyava el campionat, hauria estat per la victòria “injusta” que van aconseguir al Camp Nou el dia del clàssic Barça-Madrid. L’argument que va utilitzar per defensar la seva posició fou que el seu equip va ser superior. Doncs si va ser així, com és que aquesta superioritat no es va materialitzar en un o més gols? Més encara, aquest bon home hauria de refrescar-se la memòria. El seu equip “superior”, el Madrid, va perdre el lideratge al seu propi camp davant del Barça el dia 10 d’abril. L’equip culé va guanyar 0 a 2, amb gols de Messi i Pedro, i amb una actuació excel•lent d’en Víctor Valdés. Per tant, el Madrid no s’ha pogut proclamar campió perquè el Barça ho ha fet millor, com a mínim ha sabut resoldre sense problemes els “partits clau”.

Amb la filosofia del talonari, el Madrid no anirà enlloc. En Florentino Pérez deu ser un addicte al Fifa Football de la Play Station perquè forma l’equip al seu gust: m’agrada aquest, el fitxo; aquest no m’agrada, el venc. Quina manera més inútil i penosa de llençar els diners! Si hi ha algú del Madrid que hauria de marxa és en Florentino o millor dir, FlorenTIMO. El seu projecte ha fracassat. Per què es pot considerar un fracàs? Perquè abans de començar la temporada, pel fet de fitxar jugadors estel•lars ja es pensaven que tenien mig títol a la butxaca. No senyors, la feina s’ha de fer al camp, no als despatxos ni a la primera plana dels diaris. Els títols es guanyen al terreny de joc. I un altre motiu per considerar un fracàs aquest projecte és que aquests 300 milions d’euros havien de servir per aconseguir el triplet, un fet que el Barça va aconseguir amb la seva filosofia: el planter (0 euros), tot i la presència de jugadors fitxats com ara Eto’o, Touré Yaya, Abidal, Henry, etc. Tanmateix, el preu d’aquests fitxatges no arriba ni molt menys a la xifra escandalosa de 300 milions d’euros.

Com a conclusió, si el Barça ha guanyat la lliga és perquè ha treballat tota la temporada per tal d’aconseguir-la. Si és veritat que els àrbitres ens l’han regalada, tal i com diuen els de la Meseta, almenys podrem continuar presumint de bon joc, ja que la qualitat d’aquests jugadors neix a les seves botes, la creació del joc sorgeix del seu enginy (enginyers de primer categoria: Xavi, Iniesta i Busquets) i el sacrifici de donar-ho tot al camp ja forma part del seu esperit de lluita. A més a més, els jugadors del planter com ara en Bojan, en Puyol, en Piqué, en Valdés, en Pedro, en Xavi, l’Iniesta, entre d’altres, no només juguen al Barça sinó que són el Barça: porten els colors a la sang. En resum, el Barça, actualment, és un gran equip de futbol. En canvi, el Madrid sembla que en comptes de saltar al terreny de joc per jugar, salti per fer desfilar els seus models: Guti, Sergio Ramos, Cristiano Ronaldo, etc.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!