Diccionari castellà-espanyol/espanyol-castellà

Un nou diccionari?

Abans que comenci el curs ecolar 2009-2010, la RAE oferirà una oferta a la qual no podrem renunciar, ja que serà única! Parlo del seu 2x1: compres dos diccionaris- el de la RAE i el diccionari bilingüe castellà/espanyol,espanyol/castellà- pagant només un. (Totalment irònic)

Fa temps que volia parlar d' aquest tema. Crec que és interessant discutir-lo. Com sempre, jo donaré la meva opinió;per tant, el que jo digui no va a missa. Simplement dic el que jo penso sobre aquest tema. Si vosaltres voleu dir la vostra,endavant.

Per començar,mirem què diu el "Gran Diccionari de la Llengua Catalana" sobre els significats d'espanyol i castellà (quedeu-vos,sobretot,amb la definició lingüística--> LING):

-Castellà -ana

1 adj i m i f De Castella o del castellà (llengua).

2 m LING Llengua romànica de l'agrupament iberoromànic, parlada a la major part de l'estat espanyol i de les antigues colònies castellanes.

Espanyol -a

1 adj i m i f D'Espanya o de l'espanyol (llengua).

2 adj i m i f Hispànic.

3 m LING Castellà.

Segons el diccionari català, queda clar que castellà=espanyol i espanyol=castellà. El castellà és un dialecte del llatí (com el català,entre d'altres) que es parla en tot l'Estat espanyol i a l'Amèrica del Sud.

El castellà i l'espanyol no són dues llengües diferents! Són la mateixa llengua dita de dues maneres diferents. I això per què? Doncs senyores i senyors, amb les llengües passa el que passà l'any 1714 amb Felip V, el qual va fer aquesta "equació": Castella=Espanya, i va imposar el model de Castella (llengua,cultura,lleis,etc.) arreu del que seria ara l'Estat espanyol.

És tan gran el fanatisme i l'imperialisme d'alguns (ja ho deixo clar,alguns;no tots) nacionalistes espanyols, que la llengua que es parlava a Castella,el castellà, s'anomeni espanyol per englobar a les nacions oprimides.

I perquè vegeu que no són simples suposicions meves, us deixo les definicions que fa "l'excel·lentíssima RAE" xD:

-Castellano

m. Dialecto románico nacido en Castilla la Vieja, del que tuvo su origen la lengua española.

-Español

m. Lengua común de España y de muchas naciones de América, hablada también como propia en otras partes del mundo.

Fa gràcia llegir aquell tros de la definició de castellà:"[...] del que tuvo su origen la lengua española." jajaja És a dir, el castellano nació del castellano. Aquí es nota l'imperialisme: el castellà es considera com la llengua de Castella, que va originar l'espanyol. Però és que no té sentit! Agafes un diccionari Espanyol -Italià i un diccionari Castellà - Català, i tant les paraules espanyoles com les castellanes són exactament les mateixes.

Però no tot s'acaba aquí. Ara és quan ve la festa grossa! L'última gota d'aigua que fa vessar el vas. Guaiteu aquesta altra definició que dóna de castellà la RAE:

m. Lengua española, especialmente cuando se quiere introducir una distinción respecto a otras lenguas habladas también como propias en España.

En aquest cas, es parla de castellà quan se'l vol distingir de les altres llengües anomenades també espanyoles (català,basc i gallec). És a dir, els estudiosos de lletres hispàniques diferencien el castellà (llengua de Castella) de l'espanyol (llengua que engloba el castellà,el català,el basc i el gallec). En resum: espanyol=castellà, català, basc i gallec; castellà=llengua de Castella.

Després de tot aquest sarau, no ho trobeu força contradictori? La contradicció jo bàsicament la trobo en les definicions de la RAE, ja que el diccionari de català m'ho ha deixat molt clar: lingüísticament l'espanyol és sinònim de castellà.

Ara,començaré a desglossar la meva opinió respecte aquestes contradiccions:

1.[Aquest punt és molt discutible ja que anomenar al castellà llengua espanyola "ho deuen fer" pel territori (Espanya), però jo deixo anar la meva per tocar els nassos xD]. Si segons la RAE l'espanyol té el seu origen en el castellà, perquè després diuen que és una llengua espanyola? El català té el seu origen en el llatí; per tant, és una llengua llatina, però el llatí no és pas una llengua catalana, ni francesa, ni castellana...Qui dóna origen no pren el nom de les llengües resultants, crec jo.

2.Si per a ells la llengua espanyola,a part d'incloure el castellà, també inclou les altres llengües de l'Estat: català, basc i gallec; per què els estrangers estudien espanyol? Per què els sud-americans parlen espanyol? Per què preval la denominació "espanyol" quan no deixa de ser "castellà, pur i dur"? Que jo sàpiga, els francesos que tinc al MSN em parlen en castellà, no pas en català, basc o gallec. Llavors, com es menja? No estudiaven espanyol?

La contradicció més grossa és la segona, i és on es pot apreciar l'imperialisme espanyol. Automàticament, han seguit els passos de Felip V amb la llengua i han fet això: castellà=espanyol. Perquè si de debò fessin l'equivalència espanyol=llengües de l'Estat, no es diria que els estrangers estudien espanyol, sinó castellà.

Ah! I els de sud Amèrica no deixen de parlar castellà amb algunes varietats pel que fa el lèxic, la gramàtica, la pronunciació,etc. Vaja, com els dialectes del català: el barceloní, el rossellonès, el valencià, el balear,etc. Totes tenen en comú el català. Doncs el mateix passa a l'Amèrica del Sud amb el castellà.

El català, el basc i el gallec, ni de conya són llengües espanyoles! Dir això és un insult a les seves cultures! Les llengües catalana, basca i gallega tenen la suficientment personalitat, força, importància i independència com la castellana o qualsevol altra. Per tant, no són les subordinades de ningú. La seva única llengua mare, amb l'excepció del basc, és la llengua llatina, la qual també és la mare del castellà.

El català,el basc i el gallec tenen una llarga història darrera seu, una llarga tradició. Malgrat els esdeveniments de 1707 i 1714, no ens esborraran la memòria ni ens manipularan la nostra història. Si tenen set d'imperialisme, que escriguin novel·les, que es guanyaran la vida amb la imaginació que tenen.

És vergonyós el que fan! Colla d'ignorants! Incults! En comptes de tan bla,bla,bla i tan sortir per la televisió, dediqueu-vos a la lectura, sobretot la històrica, que prou falta us fa! Que quedi clar que jo no tinc res en contra de la llengua castellana: ni la odio, ni la menysvaloro,etc. No vull ser com "aquells" que maltracten i menysvaloren la meva llengua materna. Jo, com a lletraferida (amant de conrear les lletres) que sóc,estimo el català perquè és la meva llengua i respecto les altres, ja que cadascuna té la seva particular bellesa, musicalitat i l'estimació dels seus i de les seves parlants. Cada cultura ens ensenya a veure el món des de punts de vista diferents. La llàstima és que "alguns" ens vulguin privar d'aquesta riquesa.

LLUITEM pels nostres OBJECTIUS! Però no faltem mai el RESPECTE als altres, ja que nosaltres hem de donar l'exemple que ells no tenen!

Defensar la teva llengua no és cap pecat i no fas cap mal! Els catalans i les catalanes que volem viure en català només demanem que se'ns respecti la llengua i la cultura de la terra, el català!

És vergonyós i ridícul quan els ximples dels nacionalistes espanyols diuen que intentem imposar el català a Catalunya! Imposar??? Saben què vol dir imposar? Aquí teniu la definició del GDLC: Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa. Cada càrrec imposa uns deures. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa silenci als alumnes. El català sempre ha sigut la llengua dels catalans i les catalanes. L'única llengua imposada que hi ha aquí és el castellà. El castellà mai ha sigut una llengua lligada a Catalunya, i molt menys al sentiment del poble català. El castellà ens el va imposar Felip V amb el "Decret de Nova Planta", l'any 1714; per tant, el català és la llengua de Catalunya i el castellà la llengua d'imposició.Senyors polítics, no manipuleu!

Una cançó genial: Última volta (La Gossa Sorda)

L'última volta que et veig,
l'última volta que et veig...
L'última volta que et veig,
l'última volta que et veig...

Va ser la nit d'un concert
d'un grup que mai no recorde,
i va passar tot com solen passar estes coses.
Jo només en el dessig pensava,
i tu em vas furtar la son i la letàrgia
I a poc a poc jo et buscava amb la mirada,
m'acostumava al teu gest i al teu parlar suau
i a la teua manera de parar la taula
i a la manera com rulaves
i a les cançons que més t'agradaven
Quan m'inventaves noms i jo m'emprenyava
Quan em despertaves amb carícies i et besava,
coquetes amb mel, colpets de cassalla...

L'última volta que et veig,
"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes"
l'última volta que et veig...

El nostre serà un adéu sense retrets, sense revenges
Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes,
com quan anàvem junts a la muntanya i ens apartàvem de la ruta marcada
Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts, o seran les ganes d'oblidar-te
Em vas ensenyar a colar-nos al metro, a contar fins a deu abans de cagar-la

Vas omplir el meu temps de jocs de paraules i diumenges sense ressaca.
Una vesprada de març, una cançó de Feliu i tu i jo despullats en aquell
pis de La Plana

L'última volta que et veig,
"Que el cam et siga llarg i ple de llum i noves sendes"
l'última volta que et veig...
"... no-ves sen-des"
L'última volta que et veig,
"Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes"
l'última volta que et veig...
L'ultima volta, ... l'última volta, ... l'última volta,
l'última, l'última, l'última, l'última, l'última...

L'última volta que et veig...

L'última volta que et veig,
"Que el camí no et siga llarg i ple de llum i noves sendes"
l'última volta que et veig...
"... no-ves sen-des"
L'última volta que et veig,
"... ple de llum i noves sendes, noves sendes"
l'última volta que et veig...
"... no-ves sen-des"

Si jo fora més llest i tu ho sigueres menys,
canviaria la qüestió, canviarien els papers
Ama i senyora dels besos més inquiets
un plaer estar amb tú, recordar quan erem un
Si jo fora més llest i tú ho sigueres menys,
canviaria la questió, canviarien els papers
Ama i senyora dels besos més inquiets
un plaer estar amb tu, recordar quan érem un.

L'última volta que et veig,
"Que el camí no et siga llarg i ple de llum i noves sendes"
l'última volta que et veig...
"... no-ves sen-des"
L'última volta que et veig,
"... ple de llum i noves sendes, noves sendes"
l'última volta que et veig...


Donem corda al català!!! Escoltem música en català!!! :D

||*||

Que n'aprenguin!

A continuació posaré una entrevista que li van fer a Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista madrileny. No tinc res a dir, simplement que estic totalment d'acord amb ell, tot i que quan diu que el castellà no s'hauria d'ensenyar a l'escola a mi em fa entrar en dubtes. D'una banda, vull que el català sigui la llengua oficial de Catalunya i que tothom tingui l'obligació de saber-la (en aquest moment l'única llengua obligada és el castellà, i el català simplement és un dret, però no una obligació), ja que és la llengua del país. Si a Catalunya no es parla català, aleshores a on es parlarà? A Valladolid? No! D'altra banda, si no s'ensenyés el castellà a Catalunya, què passaria amb el professorat de castellà? Es buscarien una altra feina o haurien de marxar de Catalunya per dedicar-se a l'ensenyança en castellà, crec jo. Però el que més greu em sap és que molts professors i moltes professores serien catalans i catalanes, i haurien de deixar la família i la casa per anar a buscar feina. Bé, ara tampoc dramatitzem perquè cada dia molta gent ha de deixar-ho tot per buscar-se la vida.

Sicerament, mentre que el català sigui reconegut com a llengua oficial de Catalunya, deixi de ser la típica segona llengua com és ara per culpa de la imposició del castellà i jo pugui parlar en català a tot arreu, més igual si s'ensenya castellà a l'escola. Oi que a les escoles s'ensenya anglès, francès, alemays,italià,etc.? Doncs el castellà també es podria ensenyar com a llengua estrangera. Però el fet d'ensenyar castellà a l'escola com a llengua estrangera, jo no voldria que al cervell dels immigrants es transformés en la idea següent: "Ah! Com que parlen castellà, sigui estrangera o no, parlem-lo!". Segurament que a Anglaterra ensenyen francès, però si jo vaig a Anglaterra, per molt que conegui la llengua estrangera que ensenyen a l'escola jo els hi parlaré en anglès perquè és la llengua del país.

I ja per acabar amb la introducció d'aquest bon home, només dir que si ets un o una lingüista de cap a peus, saps perfectament que el català és una llengua i que s'ha de respectar. I allò que diu el Sr.Savater: que el castellà està perseguit a Catalunya...Res de res senyor, vostè porta els papers molls! Com pot ser que el castellà estigui perseguit si a cada bar que entro se'm dirigeixen en castellà!? En tots segurament que no, però en la majoria sí!

ENTREVISTA (feta per Carles Bellsolà)

"El castellà no hauria d'ensenyar-se a les escoles de Catalunya"

Juan Carlos Moreno Cabrera. Lingüista
És madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

En què consisteix el nacionalisme lingüístic?
La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en general, són les reivindicacions d'una sèrie de regions que s'han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cultura. Perquè molts consideren que aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència correspon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la socieat de la globalització.

Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola.
Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l'ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s'hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d'Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix de la fal·làcia que, un cop establert l'Estat, en aquest cas, l'espanyol, es produeix un superació de totes les diferències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l'Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.

Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme?
És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El principal tret definitori del nacionalisme lingüístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altree. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que procedeix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l'anomenat nacionalisme català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà linguísticament.

Cosa que sí fa el nacionalisme espanyol, segons el seu llibre.
El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tampoc no veig això en l'anomenat nacionalisme català. Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de "llengua de comunicació" o "llengua d'encontre". Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic català, basc ni gallec. Molta gent m'ha tirat en cara que no critico la "imposició del català". Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Per tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és això una imposició?

Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua dominant. El que fan es argumentar els drets individuals dels parlants.
Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comunitat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques on predomina l'alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el català comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això comporta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del castellà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castellanistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Catalunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu temor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya.

En canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d'extinció
Depèn de amb quines altres llegües el comparis. Si comparem el català amb l'aragonès, doncs no està en perill d'extinció. Però el català s'ha de comparar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d'extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d'entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d'ús habitual, la llengua por defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisament perquè conviu amb el castellà.

Per aquest mateix motiu, són apropiades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüística?
L'única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l'escola és l'anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d'aprendre anglès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l'anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el català no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua pròpia de Catalunya.

Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya?
El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llengua a l'autòctona i totes dues hi conviuen. Però en el 90% dels casos, en realitat, és un bilingüisme substitutiu, en què és pretén que la llengua nova acabi substituint l'autòctona. Si a un nen català se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Recolzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L'única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l'altre. Cau pel seu propi pes.

Però bona part de l'opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit.
És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tothom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria malament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s'ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba creient.

Els mateixos arguments sobra aquesta 'persecució' del castellà no s'apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico.
Què ocorre quan se xoca amb una nacionalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l'anglès? Que, llavors, l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista.

També se solen invocar raons de mercat o 'darwinistes', com diu vostè, per justificar el predomini d'una determinada llengua.
El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d'altres que el tenen petit. Això significa emprar criteris de la globalització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l'economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: "Destruïm o baixem-lo al soterrani aquest quadro, que el visita molt poca gent". La cultura no és economia, és una altra cosa.

Per què els escriptors en català venen tant pocs llibres a la resta de l'Estat?
Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s'hagués fet una política plurilingüística de debò, als nens se'ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l'Estat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l'Estat. Així, els autors catalans no es plantejarien escriure en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim possible, acaba escrivint en castellà. D'aquesta manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més.

Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l'Estat?
Pràcticament totes les ressenyes i entrevistes que he tingut han estat de Catalunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l'Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agrada llegir opinions que reforcin les seves pròpies, no pas opinions totalment contràries.

Paraules contra el vent

PARAULES CONTRA EL VENT

- Al cel hi ha estrelles, al mar aigua salada i al cor dels catalans la senyera i l'estelada !!!

- Cap a l'est d'un vell país, n'hi ha un altre que sospira i espera que aviat pugui ser alliberat.

- És terra molt estimada per tots els seus habitants, 4 barres ens uneixen, i ens converteixen en catalans.

- Aquesta terra catalana aviat sera més que això, serà un país orgullós que partirà Espanya en dos.

- Catalunya és d'Espanya: criden els feixistes satisfets, però no saben que algun dia Catalunya se'n podrà desfer.

- Tenim dèficits, alguns importants. No som perfectes, però som catalans.

- Molta gent diu que nosaltres som garrepes i creguts, però no saben que nosaltres també som collonuts!

- Si un dia el sol s'apaga i les estrelles deixen de brillar, podré dir que ja no sóc català

- Si un dia em llevo i no em sento català, prepareu-me la tomba que em deixo enterrar.

- ||*|| Independència fins a la fi de l'existència ||*||

- L'estelada no és un tros de tela cosida o pintada a mà, és una terra on es parla català. Estelada és coratge, Estelada és color, Estelada és la sang vessada pels nostres lluitadors.

- Les parets callaran quan la terra sigui lliure.

- Si viure és morir per allò que estimes, jo moro per Catalunya terra ferma i sempre unida. Si mai la pau es trenca, donaré un bon cop de falç tot cercant la llibertat.

- Sense València no hi ha independència !!!

- Defensar la terra no es cap delicte.

- Unitat per unitat, lluitar per vèncer.

- Si Espanya fos un donut, Madrid seria inexistent i a la primera queixalada Catalunya independent !!!

- Si mai et diuen espanyol posa't a riure, i crida ben fort visca la terra lliure!

- Sense dones no hi ha revolució. Dones lliures en una terra lliure!

- El teu cor és lliure, tingues el valor de fer-li cas.

- Països Catalans independència o mort !!!

- Guillem Agulló, mai morirem, mai t'oblidarem.

- Cap agressió sense resposta.

- Contra la societat patriarcal , alliberament sexual.

- Que s'en vagin, fora l'exèrcit espanyol.

- Si mai veus una terra tan bonica com la lluna, no ho dubtis, és Catalunya.

- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. Un ball: la sardana. I un somni: la llibertat. I si quelcom queda pendent: Catalunya independent.

- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. I és que a mi ningú m'enganya: Catalunya no és Espanya!

- Viure a Catalunya i no saber català és com ser un cuiner i no saber cuinar.

- La constitució és la nostra presó.

- Si Franco s'aixequés de la tomba quina hòstia es fotaria contra la tapa.

- Un país: Catalunya. Una llengua: el català. Un ball: la sardana. I un somni: la llibertat.

- Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior. (Joan Rendé)

- No ploris per una terra que lluita, LLUITA per una terra que plora.

Hola a tothom!

Aquest missatge serveix per donar la benvinguda a la gent que entri al meu bloc i per dir quatre coses sobre el bloc.

En aquest bloc escriuré i penjaré articles relacionats amb la llengua i la cultura catalanes; i més ara, que dintre de poc (al setembre) començaré la carrera dels meus somnis: Filologia catalana!
Segons la meva opinió, no és cap obsessió tenir blocs dedicats a Catalunya i a la independència. M'agrada escriure i parlar de la meva cultura. També m'agrada argumentar les meves opinions i debatre temes relacionats amb la sociolingüística, com per exemple el bilingüisme, la diglòssia, la relació català-castellà,etc. M'agrada fer-ho perquè avui dia es publiquen moltes mentides sobre la realitat que hi ha a Catalunya.

Apa, espero que us agradi i, si no és així, us hi poseu fulles! xD
Espero que comenteu molt però sense insultar, ja que parlant correctament la gent s'entén.

||*||