Un tresor d'ultramar

Navegant per internet he trobat uns versos preciosos escrits per un poeta anomenat Pere Capellà. Com que no sabia qui era, he decidit buscar informació sobre ell al web d'escriptors:

"Pere Capellà (Algaida, Mallorca, 1907 - Palma, 1954) glossador i poeta, és especialment conegut com a dramaturg i mestre.

Desenvolupa la seva producció teatral als anys quaranta i cinquanta en què, tot i la difícil situació política, aconsegueix presentar dalt de l'escena els seus ideals ètics i polítics en una llengua col·loquial, però moderna que esdevé punt de partida per a un un nou concepte de teatre a Mallorca. Algunes de les seves obres més conegudes són L'Amo de son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet (1954) que li valgueren un ampli reconeixement popular.

Primerament, però, Pere Capellà havia canalitzat la seva vocació i les seves inquietuds literàries a través de la poesia, com ho demostren les Cançons republicanes (1931), i els articles periodístics, publicats en diaris i revistes com Baleares o La voz de Porreras, entre d'altres, que reflecteixen les seves idees polítiques tot i l'entorn advers. I és que Pere Capellà ha passat a la història com a republicà convençut i compromès amb la seva època, la llengua i el poble."

Ara que ja sabem més o menys qui va ser, us escric un dels seus poemes - inacabat-, Jo sóc català, la lectura del qual em delecta. Espero que us agradi i que sàpigueu trobar en cada mot el sentiment que manté viva la flama entre el Principat i les illes, i la germanor que ens uneix (a catalans i balears).

Jo sóc català

Enmig de la mar

s'aixeca ma terra
fins tocar el cel,
que es deixa en la Serra,
banderes de blau.
Jo sóc balear,
jo sóc de Mallorca,
català insular.
Tot el meu passat
que la història allunya,
el tenyeix de glòria
la Gran Catalunya.
En les rels profundes
de la meva gent,
un conqueridor
portà, proa al vent,
la nau que a Salou
deixà ses amarres,
seguint la bandera
de les quatre barres.
Jo sóc de la raça,
vella i gegantina,
que espantà dels mars
la gent sarraïna.
Jo sóc de la Pàtria
dels agermanats,
Joanot Colom,
vells antepassats,
defensors heroics
de tradicions,
que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.

Herois de Mallorca,
herois catalans,
que en les hores greus
us dàreu les mans,
fent del nostre exemple
un sagrat costum,
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum.
Jo sóc mallorquí,
i és la meva glòria
esser català
per la meva història.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat;
perquè dins un regne
d'oprobi i de sang,
teixí la grandesa
del Corpus de Sang;
perquè en tots els segles
contra l'esclavatge
...